dilluns, 17 de març del 2008

A meys d'una setmana, GRACIES a tots!!


Ja falta menys d'una setmana per al començament d'aquesta aventura que anem a fer a Nepal. Jo voldria poder expressar en paraules tot el que sento però estic segura de no poder fer-ho així que només puc dir gràcies, gràcies a tots, primer a tu Susana ja que saps que aquest naixement es va formar primer que rés dintre teu i a partir d'aquí ens hem afegit els altres. També tinc ganes de fer saber que la meva situació personal no podríem dir que fos la mes idíl·lica per a realitzar aquesta tasca però sincerament penso que de vegades a la vida hem de saber decidir i jo si no tingués al meu costat una persona com la que tinc potser el projecte s'hagués quedat només en un somni, tot això t'ho tinc que agrair a tu José Manuel moltísimes gràcies i a les dos perles de casa la Míriam i l’Anna que de segur tindran alguna estoneta on diran i la mama que passa tant dies sense venir.Gràcies als companys de feina que ens han recolzat i ajudat anímicament i també econòmicament.També gràcies a la meva família que estic segura ajudaran en tot el que podran.A Xaro li dono gràcies per davant ja que segurament si tenim alguna estona de nostàlgia ens ho farà passar aviat, i parlant de Xaro també agrair a Josep , l’Albert, la Maria i el Miquel la seva comprensió tot i que potser sigui difícil separar-se de la mama, moltes gràcies.Per últim al Xavi que ens farà també somriure a nosaltres i a l'Alicia, la Mar i el Lluis que hauran d'estar sense el papa uns dies però que assegurem cuidar-lo també moltes gràcies.Per últim donar les gràcies a tots els que han cregut i creuen en el nostre projecte i esperem quant tornem poder explicar totes les vivències que de bons segur ens ompliran molt més del que nosaltres puguem oferir als nens de Kathmandu.Una forta abraçada a tots i ja us anirem informant des de Nepal.
Sonia

Graciaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaas!

Falta sólo una semana y no me podia dormir sin dar las gracias a todas las personas que estan ayudando economica y emocionalmente, tambien dar las gracias a mi familia y a las familias de mis tres compañeros por la incondicionalidad que demuestran, solo con esto se esta creando ya una linea de buena esperanza hacia al sitio donde vamos a trabajar.

Muchas personas dicen que somos valientes, para mi es más valiente el que lleva el dia a dia de la vida que nos toca vivir, con humor y tranquilidad a pesar de los problemas que surgen en el camino.

Un beso y ya tendreis mas noticias de nosostros, ahora si que voy a poder dormir.

Susana