Atencio avui enviem el blog d'ahir, des de la frontera amb la Xina. No hi ha fotos per problemes de connexio.
*****************************
Despres de 3 hores i mitja de viatge vam arribar finalment a BARHAISE, un poble petit de muntanyes, sense llum,plovent i carrregats amb el material vam arribar a l´hotel de categoria menys 3 estrelles i fiqueu imaginacio. Ens va costar arribar a segon pis onn era la nostra habitacio, pero no perque pesaben els estris, sino per l´atac de riure que ens va agafar al veure l´hotel, per no dir-vos quan vam obrir la porta de l´habitacio, una ferradura electronica com un candado de la ferreteria garcia, habitacio 2x2,5cm amb WC interior i continueu possant imaginacio.
Sort que la Sonia va encendre rapidament 2 barretes d´incens i la Xaro es va possar a fer bugada al WC per intentar millorar la situacio.
Sense llum, sense internet i sense ganes, vam baixar al menjador.
L´endema vam comencar la jornada a les 8 del mati. Aquí es totalment imposible quedar a una hora i complir l´horari, no porten pressar de res. Haviem quedat que a les 8,30 del mati 100 nens estarien a l´hospital per fer les revisions i fins les 10,30 del mati no n´ha aparegut cap. Ens ha estat ajudant un metge de Kathmandu el DR. S.P. SURI, un senyor encantador i de tracte estraordinari.
Amb tota la parsimonia que us pogueu imaginar anaven arribant els nens i de 100 que havien de venir, sols han estat 38. Ens han dit que com a la muntanya havia plogut, els pares aprofitaven per treballar el camp i no els havien portat. Finalment a les tres de la tarde hem anat a dinar, aixo, si, sense pressa.
Ens han donat la tarde lliure perque els nens baixen de la muntanya i mes tard de les 3 de la tarde no poden marxar per pujar, ja que tenen 2 hores de caminar muntanya amunt, i sel´s faria de nit.
Hem fet turisme rural. Plovia i amb els xubasqueros, ¨menudo cachondeo¨, erem l´atraccio del poble.
Anant de botigueta, en botigueta, per comprar algun souvenir, ens hem convertit amb els reis del regateig, per cert encara no hem vist cap gat, why?
En fer-se de nit hem tornat a l´hotel per sopar i escriure al blog.
Avui ha estat un dia especiall tots quatre hem pogut parlar amb les nostres families pel mobil.
dijous, 3 d’abril del 2008
Des de gairebe la Xina
Subscriure's a:
Missatges (Atom)