NOTA INFORMATIVA MOLT IMPORTANT

Som a un pais on la llum, internet, les comunicacions , la cultura, les distancies i tot el que us podeu imaginar no tenen res a veure amb el nostre.

Ahir no vam poder enviar el blog per totes les cricumstancies anteriorment descrites. Ahir sabiem que el dia seria bo, despres que vamb fer una ofrena a un dels deus que havia a Dubar Square, que es un deu hindu, amb la tica posada , que es el puntet roig al front.
L´orfenat d´ahir era MY HOME , i en un ambient de molt barull ens han rebut els nens, Ramesh el director del centre, i la Nayara una noia vasaca que esta fent un voluntariat i viu desde el mes de febrer a l´orfenat amb els nens.
La jornada de feina ha estat com tots els dies, pero els nens encara estaven mes afectius que als altres orfenats. Era molt dificil traure´t als nens del brac aixi que entre caricies i petons anavem fent a feina. Vam decidir comprar-los fruita, iogurt, llet i donuts, tota una fesa i tambe hem anat a comprar alcohol per als polls, hem fet el tractament a tots els nens , i les liendreres que ens va reglar la Montse han estat un exit.

Hem dinat a l´orfenat i despres hem continuat la feina. Ha entrat en accio el XEIC, avui hem pogut disfrutar tots junts de la seva actuacio intercalant educacio sanitaria i magia.
La Susana s´ha enamorat de la vida, una supervivent de la vida, una nena de 3 anys que vivia sola al camp amb la seva germana de 7 anys, menjant el que els donaven els veins a canvi de netejar plats, galliners, letrines i tot el que us volgueu imaginar, finalment han pogut venir a l´orfenat.

Hi ha dos germanes mes de 3 i 7 anys que fins fa poc vivien lligades amb una corda a un pal de la llum al mig de Kathmandu i les tenien llimpiant estris, la petita que es deia Sumita no s´ha despegat de la Sonia desde l´arribada i quant intentava baixar’la del brac s´agafava amb forca per evitar’ho, i com aquesta, cada mirada de cada nen te una historia diferent.
Avui hem tornat a anar a l´orfenat per acabar la feina i els hem penjat els dibuixos que els nens del col.legi del Temple i la Sagrada Familia ens van donar per ells, s´han quedat bocabadats.
Aquesta tarde marxem a un poble que s´anomena BARHABISC que es a 88 kilometres de Kathmandu perque per arribar al poble de RAMCHE VILLAGE haviem de fer a mes a mes 4 hores de trekking i hem decidit no fer- ho ja que aquesta informacio no ens l´haviem comunicat amb antelacio aixi com el fet de que en principi ens havien dit que haurien uns quants nens i en seran 380 i no ens hem vist amb ganes d´accedir.
El comiat d´avui el dediquem als nostres fills,

SUSANA- Helena, Sergi, pienso en vosotros cada vez que miro un nino y siento la suerte que tenemos de estar juntos. Mama te lo pasarias muy bien aquí pero no comerias mucho.

SONIA- Hola guapisimes, primer et saludo a tu Miriam,la meua reina, com estas guapa? Pensa que la mama pensa ab tu i t´estima molt i quan torne t´ho contare tot i podras entendre la sort que tens tu i tots natros. Ara et toca a tu Anna, que fa la meua laleta? Suposo que et portes be amb el papa i segur que la Miri et fa de mai, ets la meua princeseta i t´estimo molt. Ah i no fagis piporri. I tu papi molts de besitos, ja saps que estas lluny pero tambe estas amb mi aquí, t´estimo molt.

XARO- cada caricia, cada abracada, cada peto, d´aquests nens, tanco els ulls i puc sentir que me´ls esteu vosaltres, Albert , Maria i Miquel i el pare gracies per tant d´amor. La mare.

XAVI>Mar i amigo Luis ja sabeu que sou lo ms important de la meva vida i com us estimo, recodeu que us porto sepmre al cor. I a tu Ali +k mai. I a vosaltres papis gracies per .... per TOT.