La meva família i jo acabem d'arribar de casa Xaro. Hem estat repartint-nos tot el material que ens emportarem. Estàvem tots, be, gaire be tots, faltaven en Sergi i la Elena. La veritat es que ha segut un rato meravellós. Tots fent paquetets per a posar-ho a les maletes, els adults dividint els medicaments que ens emportem, els nens fent muntonets de tot el material escrit que necessitarem per a la educació per la salut, tots fent alguna cosa. I per allí anava una de les periodistes que ha volgut fer difusió del nostre projecte, avui li tocava a TEVEON, la tele per internet.Avui he vist el Nepal molt prop, ja tinc ganes de baixar de l'avió i veure, olorar i sentir el Nepal.
Jo també voldria agrair a tots els que han aportat el seu granet de sorra al projecte, als companys de feina per les seves aportacions, als companys de premsa per moure als mitjans de comunicació, i a tots els que segur que estareu pendents de nosaltres durant el viatge. Però en especial voldria agrair a la meva dona, Alicia, que des de el primer moment va animar-me i em va empènyer cap al Nepal, sense ella res hagués estat possible. Aquest dies els companys de feina hem deien, no saps la dona que tens, i jo els deia que si, que, sabia perfectament que tenia una dona amb un cor que no li cap al pit. No se si realment me la mereixo, però mai podré agrair-li la seva comprensió. Per suposat també he d’agrair als meus pares la seva comprensió i paciència, ells seran els encarregats del nens durant els dies que estaré fora, anar-los a buscar al cole, fer-los fer els deures i tot el que comporta cuidar a dos nens petits. Per últim voldria agrair a les meves companyes de viatge permetrem participar en una experiència, que, surti com surti, de segur que serà única.
Per cert un agraïment als mitjants de comunicació que han difós el nostre projecte, i han permès a tothom saber que uns tortosins estaran lluny de casa treballant per a gent que no te la sort tenir tot el que nosaltres tenim.
Xavi
