GRACIES

Avui es el nostre ultim dia a Kathmandu amb aquest projecte.

Hem estat al temple dels monos , es una muntanya plena d’estupes budistes des d’on es veu tota la ciutat.

Aquesta tarde ens han fet la festa que ahir no vam tenir, amb entrega de Kata, placa d’agraiment, i discurs de comiat.

Despres els nens ens han cantat i ballat i al final hem acabat ballant tots quatre amb ells fins a ultima hora de la tarde que la pluja ens ha fet plegar.

En finalitzar hem acabat de preparar les maletes, una dutxa, sopar i escriure el blog.
Ara mateix estem reventats pero encara ens queden forces per a donar molts d’agraiments:
En primer lloc, l’agraiment mes gran a les nostres families per totes les mancances que els ha suposat tenir-mos lluny d’ells pero que sabem que ho han portat forca be amb tot el seu amor.
En segon lloc a tota la gent que ens ha seguit pel blog i especialment als que han anat fent comentaris ja que gracies a ells ens hem sentit mes prop de la nostra terra i dels nostres.
Tambe volem agrair a totes els que han col.laborat economicament ja que sense ells no hagues estat possible gran part del projecte.

Tambe volem dedicar un agraiment a Lila i la seva familia que ens han acollit a casa seva com a part de la mateixa.

A tota la gent del Nepal que ha col.laborat amb nosaltres i esperant no haver-mos deixat a ningu nomes ens queda dir MOLTES GRACIES I NAMASTE.

AIXO ES INCREIBLE!!!!!!

Us volem informar dels preparatius de la megafesta nepali d'inci d'any, jejejejejeje
Estem desde les 4 de la tarde a casa esperant als xiquets de l'orfenat, als veins, als musics i a mig poble que tenia que venir pero, sopresa! igual que a la ventafocs a les 12 de la nit se li va acabar la festa nosaltres ni la comencarem.
Ens han fet sopar a les 7,30 perque tenia que comencar el ball pero nosaltres no veiem ni moviment, ara son les 9,15 i estem els 4 tirats al sofa perque la resta del mon esta dormint, menuda embolada!.
Aqui et diuen blanc i al minut ja es negre no saps com ni perque pero et pega la volta tot el que tenies planejat i no pots dir ni mu.
Hem sortit a fer un vol caminant per veure si es veia ball o es sentia alguna cosa i nomes hem trobat un gos que ens feia de guia.
Menuda marxa que tenen a fi d'any.

CAP D' ANY AL NEPAL

Avui al Nepal es el primer dia de l’any, estan a l’any 2065,podriem pensar que estem al futur pero incongruencies de la vida la realitat ens diu que sembla que estem al passat.

Per fi hem acabat totes les compres dels orfenats avui li ha tocat el torn a My Home: lliteres, filtres d’aigua, matalasos, llencols, coixins, caixes metal.liques per amagar roba que utilitzen en lloc d’armaris.

Hem estat pel petit comerc, es a dir apartats de la zona turistica i com la quantitat del material era molt gran el transport ha quedat a carrec dels botiguers. Ens ha acompanyat la dona del director de l’orfenat que es diu Bala i hem passat un mati prou distret.

Hem fet una parada rapida per mejar i hem retornat a casa per celebrar el nou any, segons ens han dit aquesta nit tindrem ball i de moment ens han fet un ritus hinduista. Goma ens ha ficat una tica molt grossa al front i una polsera de fil groc per a que ens protegeixi tot l’any.

Per cert al ball sembla que vindran tots els nens de l’orfenat de Lila, estem impressionats perque no sabem com cabrem tots a casa. Ja us ho contarem.

PD: ROSA hem gastat totes les barretes d’incens.

Avui la jornada ha estat diferent. A primera hora del mati hem anat a portar a l´orfenat de Sabitri la catifa per a la saleta dels nens, que ens havien dit que els feia falta i ja no s´esperaven que anessim , perque ja haviem dut altres coses.

Els nens ens han vist de lluny i han comencat a cridar a la Sonia i al Xeic, que son els dos noms que millor han apres.

Despres com ja hem acabat de fer totes les revisions hem agafat els medicaments que no hem utilitat i el material ques ens ha sobrat, i l´hem portat a un hospital geriatric. En aquest hospital hi ha 232 avis dels quals 32 se´n fan carrec dos monges de les germanes Teresa de Calcuta i la resta el govern. Les instal.lacions son velles, amb portes molt baixetes i un pati interior on trobem la majoria dels avis prenent el sol i quan hem arribat estaven tots amb el plat al davant esperant, ja que per a ells avui era un dia especial, els dissabtes la gent acostuma a portar-los menjar. Tot i que l´ambient es molt trist i desolador les dos germanes tenen costantment un somriure als llavis i la seva cara irradia pau i acolliment, fent una feina que ningu vol fer.
Ens han insistit qu expliquen als nostres amics que vinguen al Nepal que passin a veurel´s i a ajudar-los, que ells ho agrairien molt. Tambe els hem fet un donatiu.

Si heu anat seguint el blog desde el principi haureu pogut veure que hi ha moltes maneres d´ajudar als nens i a la gent del Nepal, acolliments, apadrinaments, adopcions, voluntariat... teniu un ampli ventall nomes cal una mica de SOLIDARITAT.

Bona nit, i la pusa mes gran al vostre llit.

PD- per cert, ahir ens vam oblidar d´explicar que la tica es el put que es fica entremig de les celles.

PD 2: De moment no podem pujar les fotos, dema al mati ho tornarem a intnetar.

TICA,SARIS I SOPAR NEPALI

No ens coneixereu quant tornem, canviem de plans continuament. Ahir per la nit vam planejar el que teniem que fer avui divendres i aquest mati hem anat fent sobre la “marxa”. Hem comprat una nevera per a un dels orfenats i aprofitnat al costat d’aquesta botiga hem agafat la catifa que teniem pendent en un altre orfenat tot sobre la marxa.

Seguim complint il.lusions, aquestes nostres,voliem contactar amb Toni un catala casat a kathmadu amb una dona nepali que ha fundat el Kumari House. No es ben be un orfenat sino una casa d’acollida on arriben nens a la seva porta de diferents procedencies: orfes, nens amb problemes familiars degut a la falta de feina dels pares i/o l’alcohol. Ens ha donat una visio molt mes amplia del mon rural i de la ciutat de Kathmandu . Te en marxa 12 projectes , sobretot enfocats a les zones rurals. En Xeic li ha ensenyat algun truc de magia al Toni per a que ho pogui fer als nens i ens ha comentat que potser tambe ho utilitzara per fer riure algun funcionari avorrit.

Mentre parlavem amb Toni ha aparegut en Cesar, un amic seu que esta pasant uns dies a Nepal, pero ell treballa a la India i forma part de l’associacio Accio Benarest, que ajuda a curar a la gent del carrer amb necessitat, des d’un petit tall a un gran cremat. I quedem bocabadats amb totes les experiencies, i projectes que ens explica.

Hem portat fruita i dolcos com a tots els orfenats i els hem fet un donatiu.

Aquesta nit ens han convidat Lila i la seva dona Goma que son els propietaris de la casa on vivim a sopar en un restaurant amb dansa nepali inclosa. Hem anat vestits amb un tratje tipic. La Susana , la Sonia i la Xaro amb sari i el Xavi amb pantalo i camisa nepali. Ha estat tota una fita aconseguir col.locar-se el sari. Perque es mes complicat del que sembla,pero finalment ha valgut la pena. El sopar ha estat fantastic i la dans preciosa, potser el sari algun dia ens el tornarem a posar a Tortosa perque ens pugueu veure pero entretant us enviem una foto.

Bona nit.

Eleccions, feina i dansa

Avui hem finalitzat la nostra tasca als orfenats , amb nostalgia, pero tambe amb la satisfaccio d’haver complert els nostres objectius.

Avui al Nepal, es dia d’eleccions i tot es paralitzat, no hi ha transports, les botigues estan tancades i almenys on nosaltres ens trobem tot es tranquil.



Hem continuat amb les revisions dels nens, avui ha tocat als nois, l’educacio sanitaria i el show d’en XEIC, avui a mes els ha essenyat uns jocs de magia i tots han flipat.

Els hem donat les joguines, i hem estat jugant amb ells; per cert els fa tanta il.lusio la joguina com la capsa de la joguina. Avui s’han passat tot el dia jugant amb les pilotes i corrent amunt i avall.



Hem revisat la medicacio de la seva farmaciola;seria bo,que d’alguna manera poguessim informar a la gent que envia medicaments a aquests paisos ho fessin amb una nota amb angles de per a que serveixen i les dosis,perque de lo contrari, l’unic que fan es emmagatzemar-los.


Hem detectat alguna patologia mes i hem donat tractament.

Tambe sel’s ha recomanat que donen als nens periodicament ferro i de quina manera ho han de fer i per a que poguessin comencar els hem comprat el ferro per poder administrar-lo a tots els nens.



Per finalitzar hem cantat i ballat una canco tots junts, Espe estem fent famosa internacionalment la teva canco “soc una tassa”, i s’ho han passat super be.


Tambe us volem dir que hem fet moltissimes fotos i ens ha fet gracia l’il.lusio que els fa veures a la camara digital despres de realitzada la foto.

Ara es hora de reflexio electoral per als nepalis i de descans per a nosaltres.

Per cert aquesta nit com tenim temps sopar espanyol estem preparant una truita de patata.

Fins aviat.

Saborejant l'acomiadament

Avui hem visitat l’ultim dels orfenats. No hem tingut que matinar tant perque esta al costat de casa. Els nens ja ens coneixien perque ens han vist carregar i descarregar sacs, com heu vist al blog de les fotos. Avui se’n han adonat que no som portejadors.

Aquest orfenat ens ha donat sensacio de molt d’ordre. Ens han deixat la sala que tenen habitada per als nens quan estan malalts. Hem revisat a les xiquetes i no hem vist gaire patologia, exceptuant algun deficit d’agudesa visual, pensem que es degut a que cada setmana va un metge per a revisar als nens malalts.

En Xeic no s’ha fet un fart de fer globus de tot tipus als nens, i hem penjat els dibuixos dels nens de les Terres de l’Ebre.

Ahir vam comprar un congelador i avui ja el tenien ple de menjar, sobretot verdures. Cal dir que usen el congelador com si fos una nevera, ja que a Kathmandu tallen la llum 4 hores al mati i 4 hores a la tarde.

Dema revisarem als nens, farem educacio sanitaria i en Xeic els hi fara una mica de magia i estarem tot el dia al orfenat gaudint de la sea companyia.

Volem fer pales el sentiment que ens esta envaint, estem a l’ultim orfenat, i veiem que aixo s’acava. De totes maneres, com ens queden uns dies, estem preparant una mica mes de feina per a poder coneixer nens d’altres indrets.

Si la connexio a internet ens ho permet, us ensenyarem una foto de la casa on estem vivint, una casa d’estil Nepali, d’obra vista amb marqueteria per donar i vendre. Els “Angeles de Charlie” dormen a la finestra de la tercera planta a ma dreta I en Charlie just a sota.

I per avui aixo es tot, Namaste I fins dema.