Avui la jornada ha estat diferent. A primera hora del mati hem anat a portar a l´orfenat de Sabitri la catifa per a la saleta dels nens, que ens havien dit que els feia falta i ja no s´esperaven que anessim , perque ja haviem dut altres coses.

Els nens ens han vist de lluny i han comencat a cridar a la Sonia i al Xeic, que son els dos noms que millor han apres.

Despres com ja hem acabat de fer totes les revisions hem agafat els medicaments que no hem utilitat i el material ques ens ha sobrat, i l´hem portat a un hospital geriatric. En aquest hospital hi ha 232 avis dels quals 32 se´n fan carrec dos monges de les germanes Teresa de Calcuta i la resta el govern. Les instal.lacions son velles, amb portes molt baixetes i un pati interior on trobem la majoria dels avis prenent el sol i quan hem arribat estaven tots amb el plat al davant esperant, ja que per a ells avui era un dia especial, els dissabtes la gent acostuma a portar-los menjar. Tot i que l´ambient es molt trist i desolador les dos germanes tenen costantment un somriure als llavis i la seva cara irradia pau i acolliment, fent una feina que ningu vol fer.
Ens han insistit qu expliquen als nostres amics que vinguen al Nepal que passin a veurel´s i a ajudar-los, que ells ho agrairien molt. Tambe els hem fet un donatiu.

Si heu anat seguint el blog desde el principi haureu pogut veure que hi ha moltes maneres d´ajudar als nens i a la gent del Nepal, acolliments, apadrinaments, adopcions, voluntariat... teniu un ampli ventall nomes cal una mica de SOLIDARITAT.

Bona nit, i la pusa mes gran al vostre llit.

PD- per cert, ahir ens vam oblidar d´explicar que la tica es el put que es fica entremig de les celles.

PD 2: De moment no podem pujar les fotos, dema al mati ho tornarem a intnetar.