Saborejant l'acomiadament

Avui hem visitat l’ultim dels orfenats. No hem tingut que matinar tant perque esta al costat de casa. Els nens ja ens coneixien perque ens han vist carregar i descarregar sacs, com heu vist al blog de les fotos. Avui se’n han adonat que no som portejadors.

Aquest orfenat ens ha donat sensacio de molt d’ordre. Ens han deixat la sala que tenen habitada per als nens quan estan malalts. Hem revisat a les xiquetes i no hem vist gaire patologia, exceptuant algun deficit d’agudesa visual, pensem que es degut a que cada setmana va un metge per a revisar als nens malalts.

En Xeic no s’ha fet un fart de fer globus de tot tipus als nens, i hem penjat els dibuixos dels nens de les Terres de l’Ebre.

Ahir vam comprar un congelador i avui ja el tenien ple de menjar, sobretot verdures. Cal dir que usen el congelador com si fos una nevera, ja que a Kathmandu tallen la llum 4 hores al mati i 4 hores a la tarde.

Dema revisarem als nens, farem educacio sanitaria i en Xeic els hi fara una mica de magia i estarem tot el dia al orfenat gaudint de la sea companyia.

Volem fer pales el sentiment que ens esta envaint, estem a l’ultim orfenat, i veiem que aixo s’acava. De totes maneres, com ens queden uns dies, estem preparant una mica mes de feina per a poder coneixer nens d’altres indrets.

Si la connexio a internet ens ho permet, us ensenyarem una foto de la casa on estem vivint, una casa d’estil Nepali, d’obra vista amb marqueteria per donar i vendre. Els “Angeles de Charlie” dormen a la finestra de la tercera planta a ma dreta I en Charlie just a sota.

I per avui aixo es tot, Namaste I fins dema.