diumenge, 30 de març del 2008

Seguim donant-los-hi la ma


Un nou dia ha comencat i hem de seguir el treball que vam comencar ahir a l´orfenat de SARASWOTI.

El temps continua sent fantastic, molta calor, i hem d´anar recollint els medicaments que feien falta i hem decidit comprar platans per als nens.

Avui es el torn dels nens. Ha estat molt mes facil fer les revisions, quant veiem que els donavem un platan al acabar la tasca.

Ahir va venir una familia de Cordova a recollir una nena que havien adoptat. Parlant d´adopcions, us informarem que actualment les adopcions a Nepal estan tancades fins despres de les eleccions que son el proper 15 d´abril, llavors tornaran a obrir les fronteres per adoptar i sembla que la burocracia es prou rapida. Hi ha una manera d´ajudar diferent de l´adopcio que es l´acollida i que pots tenir al nen o nena amb tu, amb passaport nepali per cursar estudis aquí a Espanya, quan el nen compleix els 18 anys pot decidir si vol canviar el seu passaport a espanyol, aixi que ja sabeu, si us voleu animar hi ha molts nens a qui donar la ma.
Acabades les revisions hem tingut la jornada dels regals. Hem repartit la roba interior que haviem comprat per les xiquetes. Hem estat amb les nenes mes grans de banda i fent una mica d´educacio, i despres en XEIC els ha fet una demostracio de com ficar-se els sostenidors. ¨s´han petat de riure¨, es tapaven la cara amb les mans, i amagaven la roba, ha estat fantastic.
Després hem anat a buscar els matalassos i coixins que amb la vostra col.laboracio els hem comprat i tots junts els hem descarregat i els hem entrat a l´orfenat.
Sembla mentida pero treballant, treballant, s´han fet les 4 de la tarde i encara no ens haviem menjat els entrepans del dinar. Els nens ens evoltaven i continuament ens regalavem un somriure.
Algun altre nen ens ha demanat que li expliquessim i fessim el tractament per als polls i aixi ho hem fet.
Estem satisfets, creiem que alguna cosa hauran apres aquests dos dies.

Finalment ha arribat el moment del comiat, el final de la jornada.

Quan cada dia som als nostres llocs de treball, potser es el moment que mes desitjes que arribi, el fi de la jornada per marxar i descansar, pero quant ets a l´altra part del mon, amb gent que no et coneix de res i que veus que et dona el seu amor incondicional, sense preguntes, ni dubtes, es molt dificil el comiat, engulls saliva, treus un somriure d´on no hi es i sense poder controlar l´emocio del moment, mous la ma dient adeu mentres t´allunyes i sents NAMASTE.