dimarts, 1 d’abril del 2008

NOTA INFORMATIVA MOLT IMPORTANT

Som a un pais on la llum, internet, les comunicacions , la cultura, les distancies i tot el que us podeu imaginar no tenen res a veure amb el nostre.

Ahir no vam poder enviar el blog per totes les cricumstancies anteriorment descrites. Ahir sabiem que el dia seria bo, despres que vamb fer una ofrena a un dels deus que havia a Dubar Square, que es un deu hindu, amb la tica posada , que es el puntet roig al front.
L´orfenat d´ahir era MY HOME , i en un ambient de molt barull ens han rebut els nens, Ramesh el director del centre, i la Nayara una noia vasaca que esta fent un voluntariat i viu desde el mes de febrer a l´orfenat amb els nens.
La jornada de feina ha estat com tots els dies, pero els nens encara estaven mes afectius que als altres orfenats. Era molt dificil traure´t als nens del brac aixi que entre caricies i petons anavem fent a feina. Vam decidir comprar-los fruita, iogurt, llet i donuts, tota una fesa i tambe hem anat a comprar alcohol per als polls, hem fet el tractament a tots els nens , i les liendreres que ens va reglar la Montse han estat un exit.
Hem dinat a l´orfenat i despres hem continuat la feina. Ha entrat en accio el XEIC, avui hem pogut disfrutar tots junts de la seva actuacio intercalant educacio sanitaria i magia.
La Susana s´ha enamorat de la vida, una supervivent de la vida, una nena de 3 anys que vivia sola al camp amb la seva germana de 7 anys, menjant el que els donaven els veins a canvi de netejar plats, galliners, letrines i tot el que us volgueu imaginar, finalment han pogut venir a l´orfenat.

Hi ha dos germanes mes de 3 i 7 anys que fins fa poc vivien lligades amb una corda a un pal de la llum al mig de Kathmandu i les tenien llimpiant estris, la petita que es deia Sumita no s´ha despegat de la Sonia desde l´arribada i quant intentava baixar’la del brac s´agafava amb forca per evitar’ho, i com aquesta, cada mirada de cada nen te una historia diferent.
Avui hem tornat a anar a l´orfenat per acabar la feina i els hem penjat els dibuixos que els nens del col.legi del Temple i la Sagrada Familia ens van donar per ells, s´han quedat bocabadats.
Aquesta tarde marxem a un poble que s´anomena BARHABISC que es a 88 kilometres de Kathmandu perque per arribar al poble de RAMCHE VILLAGE haviem de fer a mes a mes 4 hores de trekking i hem decidit no fer- ho ja que aquesta informacio no ens l´haviem comunicat amb antelacio aixi com el fet de que en principi ens havien dit que haurien uns quants nens i en seran 380 i no ens hem vist amb ganes d´accedir.
El comiat d´avui el dediquem als nostres fills,
SUSANA- Helena, Sergi, pienso en vosotros cada vez que miro un nino y siento la suerte que tenemos de estar juntos. Mama te lo pasarias muy bien aquí pero no comerias mucho.

SONIA- Hola guapisimes, primer et saludo a tu Miriam,la meua reina, com estas guapa? Pensa que la mama pensa ab tu i t´estima molt i quan torne t´ho contare tot i podras entendre la sort que tens tu i tots natros. Ara et toca a tu Anna, que fa la meua laleta? Suposo que et portes be amb el papa i segur que la Miri et fa de mai, ets la meua princeseta i t´estimo molt. Ah i no fagis piporri. I tu papi molts de besitos, ja saps que estas lluny pero tambe estas amb mi aquí, t´estimo molt.
XARO- cada caricia, cada abracada, cada peto, d´aquests nens, tanco els ulls i puc sentir que me´ls esteu vosaltres, Albert , Maria i Miquel i el pare gracies per tant d´amor. La mare.
XAVI>Mar i amigo Luis ja sabeu que sou lo ms important de la meva vida i com us estimo, recodeu que us porto sepmre al cor. I a tu Ali +k mai. I a vosaltres papis gracies per .... per TOT.

27 comentaris:

Anònim ha dit...

HOLA A TOTS, JA TENIA GANES DE SABER COSES VOSTRES. VEIG QUE TENIU MOLTA FEINA I QUE TOT VA MOLT BÉ. SEGUIU AMB AQUESTA ALEGRIA PER PODER FER SOMRIURE A TOTS AQUESTS NENS I MOLTS ÀNIMS.
ANA-ALBERT-LAIA-ARIADNA

José Manuel ha dit...

Bueno, después de lo que m'has contat, Sònia, m'ho puc creure tot. No baixésseu los braços, per part meva intentaré informar-me de tot lo que pugue i vos dic alguna cosa. Salutacions a tots i vinga, cap a la muntanya!

sito ha dit...

Hola Sonia , t'escric desde la feina i mirant tot el que descriviu i esteu vivint només fa que encara més vegi que la feina que esteu fent si es una feina amb majúscules per la que val la pena lluitar . Molt ánims a tots i una forta abraçada .
i que la "fuersssa os acompanye" que us fara falta algún cop.

Unknown ha dit...

Acabamos de leer lo que habeis escrito en el blog ya sabiamos que ayer no habría nada.
Aqui todo muy bien. Ahora cuando lleguen los niños lo primero
sera mirar lo que habeis escrito y las fotos.
Se que el animo nu os falta, así que recibid todo nuestro cariño y fuerza. Un besazo enorme. NAMASTW

rosaripolles ha dit...

hola nepalins i nepalines ..ja que cada dia llegeixo el blog i penso que sou un més!!!és dur tot el que conteu pero real i gratificant segons el que vaig llegint...l'amor que transmeteu no te preu!!!l'esforç i l'anyorança dels vostres, on m'incloc, espero os doni forces!!!
ens donen aquests xiquets del Nepal una lliço a tots..!!molts de petonets i una forta abraçada !!!
espero os arrivi el mst, perque m'ha costat molt entendre el blog!!
rosa ripollés

Unknown ha dit...

Hola a tots!!!
Com us va? diu Júlia que avui per primera vegada ha descobert el blog i li han fet una mica de pena estos xiquets quan ha sabut que no tenien pares i vivien en orfenats. Cada dia no em despego del blog, em feu enveja i voldria que me`n portessiu uns quants cap aqui, però llavors surt paco i diu, ''ni parlar-ne, que jo ja em faig gran''.
Quan llegeixo les vostres vivències se m'encongeix el cor però desprès penso en vatros, en la vostra manera de ser i em compensa pensar que segur que els porteu una estona d'alegria, de rises i ''xalera'', que encara que no sigue molt, segur que aquests nens us recordaran durant molt temps.
Seguiu així, una forta abraçada!!!
I júlia diu: cuideu d'estos nens que no tenen tanta sort com jo.
Sonia, Paco i Júlia.

monicaijordi ha dit...

Hola a tots. La veriat ès que cada vegada em sento mès orgullosa de vosaltres i en especial de la Sònia, les petites ho porten molt bé així que tu tranquila i endavant que esteu fent una feina impresionant. Molts bessitos guapa!!!! T'estimem tots i estem al teu costa 100%. NAMASTI o algo aix´no? La miri i l'ana saluden així. La veritat ès que ens estan donant una bona lliço a tots fliparies de lo concensiades que estan.!!!!

maria ha dit...

Bé de la família pinyolet només dir-te mami que moltes gràcies per saludar-nos estem molt contents de tu i molt orgullosos i que nosaltres també estem pensant en tu, i desitjant que vagi tot molt bé. Ahir no vam poder escriure però escriurem al pròxim.

maria ha dit...

aaaaa un besito i una abraçada per a tots i totes i per a la mami sobretot t'estimem

Anònim ha dit...

Hola Sonia i companyia! soc Montse de Bot, se'm posa la pell de gallina cada dia quan llegeixo tot el que esteu fent i visquent!!Continueu aixi que sou els millors!
Una abrassada des de les Terres de l'Ebre

José Manuel ha dit...

Voleu sapiguer lo último de lo último? Pos va: los expedicionaris estan en un poble anomenat Barhabise a un "luxós hotel" (paraules textuals de Sònia) on a les 21:45 d'allí (18:00 nostres) s'en anaven a dormir ja què no tenien electricitat, ni unes miserables candeles per alumbrar-se. Total, que en una llanterna a la mà i en penombra, han decidit saludar i anar-se'n a dormir, que per a lo que podíen fer...pues eso. O sigue que si no hi ha notícies demà, no us estranyeu, i per suposat avui res. Vinga, seguiu donant suport a Indiana Sònia i els demés!!!

juanjo ha dit...

Hola Xarito.
Seguim cada dia les aventures que passeu per aquestes contrades, solament cal sorti de casa per veure la sort que tenim de viure on vivim.
La tasca que feu és una gota dins d'un gran mar, però tal com diu la dita, gota a gota s'omple la pica.

Ànim, molts bessitos i una forta abraçada de part de
ALBA, CINTA, MONTSE I JUANJO

Tornarem a comentar!!!

nuriab ha dit...

Nos alegramos de ver que la satisfacción por vuestro trabajo va en aumento. Imagino cómo estaréis sufriendo al conocer de primera mano las situaciones que han vivido estos niños antes de llegar al orfanato, pero el cariño que les podais ofrecer estos dias y las sonrisas que arrancareis de sus caras creo que serán vuestro mayor consuelo. Todos vivimos con vosotros esta experiencia pero el regalo que haceis a vuestros hijos de poder compartir esta vivencia pienso que es insuperable.
No estoy segura de si Javi ayuda a hacer educación sanitaria o de si Xaro ayuda a hacer el pallaso.
Si hay alguna ayuda que podamos hacer desde aquí no lo penseis dos veces antes de pedirla.
Por cierto, sé que son temas intrascendentes que no os preocupan y que seguro que renunciais a ellas pero... no habeis pedido las vacaciones (se siente ...)
Jordi: Quantes hores hi ha de diferència?
Me despido esperando noticias vuestras, estoy colgada al blog cada dia (Jordi me dice que os diga que siempre lo miro).
Un abrazo,

Nuria

José Manuel ha dit...

Hi ha 3 hores 45 minuts de diferència. Més tard allà que aquí, s'entèn.

rosaripolles ha dit...

Namaskarams! bon dia!!
m'he aixecat i he vist que no heu pogut penjar el blog, pero tots sabem la situació ,i si heu pogut començar la vostra feina en aquest orfanat..el treball que feu suposo és molt gratificant i les experiències os impulsen per tira endavant i fer la reflexió de la sort que tenim !!que suposo tots els d'aquí tambè fem i agraïr-vos a tots quatre aquesta feina i animar-vos per continuar !!
fins aviat!! Namaste..!
rosa ripollés

Ximo i Maria José ha dit...

Hola a tots, cada dia seguim i esperem veure les noves noticies que aneu penjant al blog, ens fem creus de la misèria que hi ha pel món, encara que ho sabem, des d’aquí no podem comprendre que al segle en que vivim hi hagi gent en aquestes penoses circumstàncies. Sort que hi ha persones com vosaltres que almenys intenten ajudar-los i portar-los una mica d’il•lusió. No tenim paraules per descriure la bona tasca que esteu fent. Molta sort, endavant i una forta abraçada.
Xaro, per cert parlant amb Martí m’ha demanat que t’enviï molt de records, fins aviat.

José Manuel ha dit...

Buenas,expedicionaris. Millor temps avui per Baharabise? Ja no hi ha tronada? De dia si que us podeu vere les cares, eh, bandidos? I esta nit, si esteu com ahir, pos a les nou a dormir com les gallines. Au, seguiu en lo vostre que ja és prou. Ciao.

Unknown ha dit...

Namaste!!!!
Aquesta paraula ja comença a ser familiar entre nosaltres. ¿Algú hem pot dir que significa exactament? Suposo que deu voler ser com un Hola ! Com estas? o algo així.No hem podía imaginar mai que aquesta experiència ens fes pensar tant en els altres i en lo petits que som . Sembla mentida que hi hagi tanta gent que s'ho passa malament i tant poca que ajuda a dur alegria i benestar.
Potser si que tots apendrem la lliçó i mirarem de ser algo millors començant per els que tenim més a la vora. Gràcies per fer-nos pensar en els demés a través de vosaltres quatre. Sapigueu que aquí hi ha molta gent que pensa en vosaltres i us dona les gràcies. Fins aviat. Cuideus molt.

José Manuel ha dit...

MIRIAM:hola mama, com va per aquí?tinc moltes ganes de vere't i l'Anna també i el papa també té moltes ganes de vere't. Bueno, adéu...ai, no! NAMASTÉ. Al col.legi tot va molt bé. Bueno, molts de bessitos de part de tots i adéu.NAMASTÉ.

ANNA:Ainhoa i Joan Sancho també volen vere't tots los dies juga en mi Ainhoa, Joan Sancho no perquè no el veig. Aleix no vol jugar en mi, ha jugat un ratet esta tarde i l'ordenador l'hem de vendre ja mateix (NOTA DEL PAPA:la xiqueta diu lo de l'ordenador perquè a vegades escrius i te salta lletres)Mama bessitos i t'estirarem les orelles quan vingues.NAMASTÉ.

J.M.: ja veus lo preocupades que estan les dos, tan contentes i jo a n'estes hores en la llenguafora...en fin, ja parlarem amore.
TQM

Anònim ha dit...

HOLA A TOTHOM!

Les circumstàncies que cada dia us aneu troban són variades i colpidores.

Sembla mentida que puguin haver nens que estiguin en aquestes condicions.

Les imatges que aneu envian ón sortiu vosaltres se us veu en alegria, tot i que per dintre debeu patir.

Per aquí tot va bé. He parlat amb josep i en l'albert.

Rebeu una forta abraçada!

Especialment a tu XARITO MUCHA MARXA. T'APRECIO MOLT!

José Manuel ha dit...

Bueno. Pos serà que avui al monte este on estan no hi ha internet, què hi farem...lo pitjor dels casos és que no puguen actualitzar hasta el divendres o el dissabte si és que ja estan a Kathmandú. Al menos que veiguen activitat per aquí. Per cert, Sònia, ha picat Salomé per oferir-se a ajudar-me en les cries quan fes falta, com també s'han oferit Marion i Eduard. No sé si serà que em veuen molt de bòlid o faig una cara de pare solter en dos filles menudes que tombo, però estic recibint mostres de solidaritat de familiars i amics per a ajudar-me en les princesetes de casa. De moment, no necessito gran cosa. Vinga, ja vos deixareu vere.
PD
Què difícil se'ns ha fet viure avui en dia sense internet, eh?

José Manuel ha dit...

Per cert, Bahrabise està a 960 mts d'altitud, a 7679.0469755 km de Tortosa i té una població disseminada de casi 15000 habitants, si voleu vere una imatge de satèl.lit:
http://www.fallingrain.com/world/NP/0/Bahrabise.html

Tere V. ha dit...

Bon dia a tots estic al despatx en la Núria i ens recordat de vatros i el que esteu fent aqui.

Natros continuem igual de distretes en la feina.

Teniu una llarga llista d'espera de revisions que quan torneu us possareu molt contestes, la Núria m'ha dit que crei una agenda per als dissabtes per poder rebaixar la llista d'espera.

Tot el que expliqueu es molt interessant ja es nota que us ho passeu molt bé amb aquests nens tan maravellosos. Desde Tortosa una abrçada a tots i totes.

Ja ens parlarem

Unknown ha dit...

Todavía estais en RAMCHE VILLAGE?ya tenemos ganas de saber de vuestras andanzas, contandonos como va por alli.

Os llegan nuestros correos electronicos?

Animo, no llegueis agotados despues de ayender a estos trescientos y pico niños.

Recibid toda nurestra fuerza y cariño. Un besazo. Papis

Jesús M. Tibau ha dit...

Us envio el meu petit suport en forma de comentari al meu blog.
Gràcies de nou

http://jmtibau.blogspot.com/2008/04/de-lebre-al-nepal.html

Tere V. ha dit...

Hola torno ha ser la pessada de Tere, ara estavem a casa i li he volgut ensenyar a Josep M. tot el que esteu fent, ens em emocionats els dos. Aquest matí el de Núria era conya, no us ho cregeu. Per qui tot igual, estic contenta de tot el que esteu fent aquestes coses et fant reflexionar molt.
Tant que avui m'he comprat unes sabates baratetes eh.. però ara em sento mal, de pensar que haguès pogut passar i enviar les peles per aquests nens. Com diu la Sónia Baset jo tambè me'ls quedaria a tots, però tambè pensó que l'important no es donar el peix sinó ensenyar-los a pescar,i que visquin bé a la seva terra, tot es possible en gent com vosaltres.

Encara que semble mentida al CAP us trobem a faltar.

Una abraçada i disfruteu tant com poguèssiu.

Unknown ha dit...

Hola,
poca cosa queda que añadir a todo lo que os han dicho.
Simplemente que nuestro pensamiento esta con vosotros y si en algun momento os flaquearan las fuerzas, desde aqui os enviariamos las nuestras, cosa que no creo que pase, de todas formas las teneis a vuestra disposicion.
Seguiremos en contacto.
IMMA B.