Pas de l'equador

Bona tarde blocaires del Nepal des de Kathmandu.

De cami a l´hospital i aprofitant que totes les botiguetes estaven obertes desde les 6 del mati i teniem temps, hem fet fira.

Son curioses les paredetes de menjar fet, ous de colors, spaguetis, tomates, momos (una mena de raviolis farcits de vegades de carn o de verdures).

Arribant a l´hospital, ens trobem com era d´esperar que encara no havia arribat ningu.

Aquests dos darrers dies a Barhabise (Ramche) ens han servit per a adornar-nos que la principal preocupació de la gent del Nepal, i que por ser en algun moment nosaltres hauriem de pendre com a exemple, és VIURE.

Quan la nostra preocupacio es arribar, i comencar a treballlar per rendir mes el temps, ells viuen, quan ens enfadem per la seva manca de puntualitat, ells viuen, quan ens sentim frustrats per que no compleixen l´acordat ells viuen.

Llavors, ens sentem, parlem, reflexionem, fins i tot plorem i ens adonem que la vertadera tasca que tenim que fer es compartir el moment que viuen, amb el seu somriure, deixant de banda les nostres frustracions i desesperances, aprenent que tot el que ells necesiten no val diners perque son felicos.

Llavors ,fem un reset, carreguem piles i veient que comencen a arribar molts nens , la gran majoria sense els pares, comencem a treballar. Baixen de la muntanya caminant durant dos hores, calcats amb xancles i alguna que altra nena amb sabates de talo i vestides amb kurtes que es un tratje tipic que consisteix amb una camisola de manega curta un pantalo i un foulard al coll.
A mesura que es van fent les revisions apareixen diferents patologies. Estem contents ja que a part de detectar els problemes sel´s ha donat el tractament amb els medicaments que portavem o comprant-los a la farmacia del costat de l´hospital. Als nens que no podiem sol.lucionar al moment el problema que tenien , s´ha fet un informe amb nepali gracies a l´ajuda del guia que ens acompanya continuament, per als pares amb una recomanacio per a sol.lucionar-ho.

Despres d´haver revisat tots els nens que han acudit i passades les 4 de la tarde, tanquem la paradeta i marxem a dinar molt rapid perque ja ens estava esperant un cotxe per anar a a frontera amb la Xina.

I del viatge, voleu que us expliquem?, semblavem quatre glacons de gel dintre d´una coktelera. Tot i que erem tres noies i un noi, els portavem tots per cobata, ja que el cami era de cabres i estret i el conductor Carlos Sainz. Aixi que sense esperar-ho estavem immersos amb una cursa de rally de Barhabise- Liping i vam guanyar la copa piston, je,je,je.....

Com ja sabeu a la frontera vam trobar un ciber i us vam enviar el blog del dia anterior.
Avui en tornar a Kathmandu, estem contents per la feina feta , encara que nomes han baixat de la muntanya 121 nens.

Despres de 4 dies sense atrevir-mos a dutxar, per fi avui ho hem aconseguit i el resultat ¨como agua para chocolate¨.

Una abracada i fins dema.