Estem a Doha (Qatar), tots tirats per aquest aeroport. Encara falta un hora per agafar l'ultim avio. La xaro esta dormint a una sala de descans, Susana Sonia i jo ens hem recorregut tot el dutty free i ara ens hem tirat a... vull dir ens em assegut a unes butaques.
Be de moment tot va be, veurem a l'arrivar a Kathmandu si tenim o no maletes.
Petons de totes.
Perdoneu el tema dels accents pero estic escrivint amb un
Be de moment tot va be, veurem a l'arrivar a Kathmandu si tenim o no maletes.
Petons de totes.
Perdoneu el tema dels accents pero estic escrivint amb un
ordinador amb caracters extraxs i a mes configurat amb
angles.
12 comentaris:
Bueno, pos encara se vos veu sencers. Suposo que ara que ja esteu a Kathmandú començareu a patir los catastròfics efectes del jet-lag, je je je...Res, situeu-vos i a arrimar l'hombro, que a n'això heu vingut, presumptes valents!
hola. des de aquí a Tortosa us estem seguin a totes hores sobretot jo (Maria la queen) ara fa 45' que en han dit que heu arribat espero que no us hagin trencat cap maleta i que vos donin una gran rebuda, que des de aquí ja tenim moltes ganes de que vagi tot bé.
una abraçada per la mami, Susanita, Sonieta i el súper pallasso Xavi que a degut fer el viatge una mica més entretingut, un petó molt gran i ànims!!!!!!!!!!!!
NAMASTE
Hola, veiem que ja heu arribat i a sobre sencers, quina passada!. Us desitgem que aquestes setmanes les poguéssiu aprofitar al màxim i tant debò que us vagi tot molt bé. Continuarem visitant el vostre blog per poder seguir la vostre aventura. Endavant i fins aviat, una abraçada
Namasteeeee!!! Ens sembla que es diu així , no? Sabem que heu arribat be. I les maletes? Us ha arribat tot? Esperem que si i que pogueu començar ben aviat la vostra feina. Estem orgullosos de vosaltres. Us enviem des de aquí tota la nostra força i ánims.
ANIM CAMPIONS. COMENÇA LA AVENTURA.
Besets de la family.
Despues de superar el aterrizaje en el aeropuerto de Katmandú habeis superado el 90% de dificultad de vuestro viaje , el otro 10% será de lo más gratificante y enriquezedor ,estoy seguro de ello porque los actos hechos con amor , solo trae más amor
Un beso
Familia Martinez-Nadel-Lapeira-Balert y etc. etc.
Bueno. Com atres espero que no vos haguen detingut al control antidòping, que anaveu de pastilles hasta el cul, que les maletes haguen arribat senceres, que vos passe la son lo més ràpidament possible, que difrutésseu la faenada que vos espera, que pugueu trobar al yeti i entrevistar-lo i bla bla bla. Si contacteu en la Vicky Sherpa, pos bé. Si no sempre podeu anar al casal català este que se suposa que hi ha a Kathmandú. Que la fuersa vos acompanye!!!
http://www.casalnepal.org/nou/cast/index.htm
Se suposa que hi haurà algun atre friki com vatros, a n'este garito,ja ho contareu.
Eiiii!!!!
ja veiem que esteu en procés d'arribar al vostre desitjat destí!
Aprofiteu cada moment que és màgic (encara que sigui tirats a un aeroport) perquè el que ara esteu vivint també forma part de l'experiència i del que aneu a aprendre; penseu que fins i tot aquest moment, no es tornarà a repetir.
Que sapigueu que us estem seguint cada pas que feu i que envegem molt aquest camí tan màgic i enriquidor que ja heu començat amb tanta il.lusió.
Weno molts ànims i abraçades per a tots vosaltres i per a aquests nens que tan agraïran la vostra ajuda!!!!
De Sergio i Ester.
Ei, buenas!! Tot i estar en examens que sapigueu que des d'aquí estem seguint amb molta il·lusió aquesta gran aventura que esteu portant a terme!!!
Intenteu retindre a la retina cada moment, perquè segur que serà irrepetible!!
Cuideus molt!!!
I ja sabeu que aquí estem per al que necessiteu!!
Molts besitos per als 4, i en especial per a Xeic!!! Jeje!!
Adew.
Os acabo de enviar un mensaje pero creo que no lo he hecho bien, así que vuelvo a empezar. Por cierto, no puedo creer que superxaro sea capaz de escribir en el blog ()luego ves diciendo que tú de informática nada).
Reempiezo, había escrito algo así como... :
Hola a todos! nos alegramos mucho de ver que habéis llegado y empezado vuestro trabajo con ilusión. Jordi (mi Jordi) y yo hemos estado leyendo con mucha ilusión (esta palabra se repetirá mucho a lo largo de estas semanas) vuestro primer contacto con el Nepal. No sé si lo que siento es envidia sana, porque como no lo sea me cojo la baja ...
Muchos ánimos a todos pero especialmente a Xavi que me ha parecido asustado del trabajo que os espera. Ánimo, no te preocupes, que no te acompañan personas-profesionales "normales". "Eso" que te acompaña no son del montón, son elasticgirl, donde no llegamos el resto de mortales puedo dar fe (y la doy) que ellas llegan y van sobradas.
Bueno, no os unto más que después os lo creeis y no hay quien os aguante.
Un abrazo muy fuerte y a continuar escribiendo para que nosotros también participemos de vuestro proyecto (y vuestra ilusión, ya van tres).
Hasta mañana,
Nuria
Hola,
Ya he visto que habeis llegado sanos y salvos.
Espero que se cumplan gran parte de vuestras expectativas, de todas formas tranquilos que no creo que os aburrais, por que si no teneis trabajo, seguro que os lo buscareis, sois inquietas y con mucha energía.
La envidia me sigue corroyendo.
Os seguire desde aqui.
IMMA B.
Hola xaro,hem llegit i hem seguit tot el que esteu fent per aquests nens, és maravillosa la vostra la tasca.
esperem que puguessiu tornar algun dia i ajudar-los un poquet més.
una forta abraçada per a tots.
dels teus veïns (carme)
Publica un comentari a l'entrada