Avui hem visitat l’ultim dels orfenats. No hem tingut que matinar tant perque esta 
al costat de casa. Els nens ja ens coneixien perque ens han vist carregar i descarregar sacs, com heu vist al blog de les fotos. Avui se’n han adonat que no som portejadors.
Aquest orfenat ens ha donat sensacio de molt d’ordre. Ens han deixat la sala que tenen habitada per als nens quan estan malalts. Hem revisat a les xiquetes i no hem vist gaire patologia, exceptuant algun deficit d’agudesa visual, pensem que es degut a que cada setmana va un metge per a revisar als nens malalts.
En Xeic no s’ha fet un fart de fer globus de tot tipus als nens, i hem penjat els dibuixos dels nens de les Terres de l’Ebre. 
Ahir vam comprar un congelador i avui ja el tenien ple de menjar, sobretot verdures. Cal dir que usen el congelador com si fos una nevera, ja que a Kathmandu tallen la llum 4 hores al mati i 4 hores a la tarde.
Dema revisarem als nens, farem educacio sanitaria i en Xeic els hi fara una mica de magia i estarem tot el dia al orfenat gaudint de la sea companyia.
Volem fer pales el sentiment que ens esta envai
nt, estem a l’ultim orfenat, i veiem que aixo s’acava. De totes maneres, com ens queden uns dies, estem preparant una mica mes de feina per a poder coneixer nens d’altres indrets.
Si la connexio a in
ternet ens ho permet, us ensenyarem una foto de la casa on estem vivint, una casa d’estil Nepali, d’obra vista amb marqueteria per donar i vendre. Els “Angeles de Charlie” dormen a la finestra de la tercera planta a ma dreta I en Charlie just a sota.
I per avui aixo es tot, Namaste I fins dema.
dimecres, 9 d’abril del 2008
Saborejant l'acomiadament
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Bona nit, happy family. Avui heu matinat més, eh? Seguiu en esta faena tan agraïda, sou l'enveja de tots los que seguim lo blog.Ja va bé vere on esteu hospedats, i no cal que us deprimiguésseu, que segur que trobeu faena per a n'estos dies que vos queden i ja deveu estar fent càlculs per a tornar d'aquí un temps, m'equivoco?
Wenas nepal�s!!!!
Aprofiteu que l'aventura s'est� acabant...
Segur que tot i que teniu ganes de tornar i vuere a tots els vostres, al igual que els vostres tamb� en tenim, teniu la sensaci� de qu� el temps vos ha passat molt r�pid i encara hos agradaria poder fer m�s.I, m�s tractant-se d'algo tant gratificant com tot el que heu anat fent i continuareu fent fins a l'�ltim moment.Perqu� nom�s amb els somriures que vos deuen mostrar aquestes pobres criatures cada cop que esteu amb ells valen m�s que mil paraules....Weno,dessitjar-vos el millor en aquest final del vostre projecte.Molts bessitos per tu S�nia i una forta abra�ada per tots vosaltes.Per cert,avui hem intentat possar-mos en contacte amb tu per tel�fon per� no ha hagut manera.Dem� ho tornerem a intentar!.Fins aviat!
HOLA COSINA, AVUÍ ELS TRES PRIMERS COMENTARIS SON PER TÚ. PRIMER UN PETONÀS BEN FORT PER TOTS QUATRE I EN SEGÓN LLOC DIR-VOS: "ENCARA QUE JA US HO HEM DIT MIL VEGADES", QUE TOT EL QUE ESTEU FENT PER AQUESTS XIQUETS ES FANTÀSTIC. AQUEST CONGELADOR PLE DE VERDURA, VEIEN LA MISÈRIA QUE TENEN, DEU SER PER ELLS EL MILLOR REGAL DEL MON. I SUPOSO QUE JA ESTEU FENT EL COMPTE ENRERA, A MI HEM FA UNA MICA DE PENA QUE EL BLOG FINALITZE, PERÒ BÉ, NO CAL ADELANTAR-MOS QUE ENCARA QUEDA, A DISFRUTAR DELS ÚLTIMS DIES.
ANA M.
Hola a tots!!! m'ha fet molta il.lusió rebre el teu e-mail xaro, ja sé que tu sempre te'n recordes de tots, inclús quan estàs tan enfeinada com ara,ets un sol.
A les altres dos maries, també sé que se´n recorden de natros, i la veritat és que ja us trobem a faltar.
Està setmana em tingut dos reunions d'equip i no us heu perdut res. Per cert, sonia , ciurana diu que li retornen els e-mails el teu correu. No vulgues ni pensar quantes coses ha degut enviar que ja no li cap res més ( ho ha dit a la reunió).
També ha dit que t'excusava perque estaves al Nepal ( tot un detall).
La gent tant revolucionada com sempre i acaban les reunions sense concretar , no decidin res i amb la frase del jefe, penseu-ho i la setmana que ve ens reunim i ho decidim (sense comentaris les cares de la gent).
Bé, això ja s'acaba i em sembla que haurem de seguir, encara que sigue xatejant, perquè això del blog enganxa tant, que a mi em sembla que mai de la vida havia estat tanta estona davant de l'ordinador. Bé sense contar la feina, que si ho llegeix la beguer em farà un warning.
Avui li he dit a l'estudiant que la suspendre, ja us ho contaré a la tornada.
Ja acabo sino helen em diu que soc una rollera i jo crec que és enveja , perquè ella no te tant de rotllo com jo.
Petonets i namaste!!! ( que que carajo e ezo dios mio)
Hola WAPISSIMS..
és així com esteu tots i tbe els xiquets en les fotos !!!
expresseu alegria i felicitat a "dojo"!!
Quines bicis més xules, i quins DOOOnuts ..!!...en aquests regals els nens estaran super contents...!
i quin congeladooor, i la fruita..., verdura ..veiem que feu els deures i penseu en el futur !!
i quin biceps feu amb els sacs de farina, no cal anar al gimnàs! vindreu "musculitos",i a més en la satisfaccció del treball bén fet !!!
Aprofiteu els últims dies que teniu, i el bon temps que us acompanya ...per acabar de disfrutar i conèixer la zona...
Estem orgulloses de tenir uns companyes tant solidàries i eixerides en aquest País tan proper ara per a natros!!
Molts petonets i abraçades des de Xerta
Delia i Rosa
Bon dia familia, aquí son les 6:30 del matí, perque vegeu que no sou els unics que treballeu, jeje.
Encara que no t'ho creguis Sonia, he seguit el blog casi tots els dies, i hem flipat bastant la gent d'aquí en veure les condicions en que viu la gent aquesta i la feina que estéu fent.
Només volia donar-vos ànims en la setmaneta que vos queda per allà, agafeu forces d'allà on no vos en queden i doneu un ultim cop de ma en aquests nens que segur que vos ho agrairàn tota la vida.
Besos i abraçades per a tots/totes.
P.D: la casa sembla la mansió de la familia Monster, quina por.
Hola.
Xaro, podeu estar orgullosos de la feina feta. Impressionant!
Fins ja!
Namaste!!!
Res d'acomiadament. Això ha sigut el principi de una aventura que almenys per part de algunes persones no tindrà fi quan dimarts que be pujeu a l'avió per tornar a casa. Aquesta aventura d'il.lusió que heu començat ha de seguir endavant. Ja pensarem com. Ja buscarem la manera i el temps però això no pot quedar així. Jo vull sentir tot això en primera persona. Vull viure el que heu viscut i el que ens heu contat. Algú més s'apunta? Mira que he viatgat, mira que he fet coses en aquesta vida però crec que res per enfortir l'ànima com el que vosaltres heu fet. Gràcies un altre cop. JA parlarem quan torneu. Des de aquí els blogadictes us desitgem que la experiència us hagi fet més feliços igual que vosaltres heu fet feliços als petits. Mai no ho oblidarem Gràcies a tots 4.
Ali
Hola, felicitats per la feina feta , i anims pel que queda per fer!!
Una abraçada des de Brian i Silvia - també tenim problemes tecnics a les TTE i no hem pogut entrar el blog fins avui per culpa de tenir el ordenador al "hospital"! Ara ho llegirem tot de cop.
Anims!
Publica un comentari a l'entrada