dissabte, 12 d’abril del 2008

Avui la jornada ha estat diferent. A primera hora del mati hem anat a portar a l´orfenat de Sabitri la catifa per a la saleta dels nens, que ens havien dit que els feia falta i ja no s´esperaven que anessim , perque ja haviem dut altres coses.

Els nens ens han vist de lluny i han comencat a cridar a la Sonia i al Xeic, que son els dos noms que millor han apres.

Despres com ja hem acabat de fer totes les revisions hem agafat els medicaments que no hem utilitat i el material ques ens ha sobrat, i l´hem portat a un hospital geriatric. En aquest hospital hi ha 232 avis dels quals 32 se´n fan carrec dos monges de les germanes Teresa de Calcuta i la resta el govern. Les instal.lacions son velles, amb portes molt baixetes i un pati interior on trobem la majoria dels avis prenent el sol i quan hem arribat estaven tots amb el plat al davant esperant, ja que per a ells avui era un dia especial, els dissabtes la gent acostuma a portar-los menjar. Tot i que l´ambient es molt trist i desolador les dos germanes tenen costantment un somriure als llavis i la seva cara irradia pau i acolliment, fent una feina que ningu vol fer.
Ens han insistit qu expliquen als nostres amics que vinguen al Nepal que passin a veurel´s i a ajudar-los, que ells ho agrairien molt. Tambe els hem fet un donatiu.

Si heu anat seguint el blog desde el principi haureu pogut veure que hi ha moltes maneres d´ajudar als nens i a la gent del Nepal, acolliments, apadrinaments, adopcions, voluntariat... teniu un ampli ventall nomes cal una mica de SOLIDARITAT.

Bona nit, i la pusa mes gran al vostre llit.

PD- per cert, ahir ens vam oblidar d´explicar que la tica es el put que es fica entremig de les celles.

PD 2: De moment no podem pujar les fotos, dema al mati ho tornarem a intnetar.

8 comentaris:

José Manuel ha dit...

Això de la puça al llit és l'equivalent al Ratatouille al menjador o a la sala d'ordinadors, no? Molt bé això d'acabar de gastar lo que queda en donatius i demés, que temps per a fer mal a les paradetes segur que ja n'heu trobat i més que en trobareu. Saludos des-del vostre país, nepalís d'adopció.

Unknown ha dit...

Namaste¡¡¡¡¡
Las residencias para gente mayor, si es que puedan llamarse allí así,dan mucha más pena,faltan la alegria y el ruido de los niños. Creo que son las grande olvidadas y supongo que mucho más en estos paíse, ¡¡¡bien por estar alli acompañandolos aunque sea solo un rato.

Aqui hoy solo se habla de política, entre ls toma de posesión de Zapatero, los nuevos ministros, lo mal que va la economía y el trasvase...........estamos un poco cansados.
Gracias, pues con vuestras buenas noticias nos alegrais lo que queda de tarde.

Luis cuando sale del cole me dice cada día "hoy faltan 7, 6, 5, o 4 Y May esta feliz porque te vera de inmediato

Las fotos aunque tarde en dos palabras "im presionantes"¡¡¡¡¡ ¡

Vale, buenas noches y hasta mañana. Un besazo enorme para los cuatro. Papis

Unknown ha dit...

Me habís olvidado de la pulga. Dejarla en Nepal y para convercerla cantarle la canción famosa del cuplé. Bona nit¡¡¡¡¡¡

Tere V. ha dit...

Hola, com esteu segur que una mica capficades, el dels avis ha de ser més depriment, però segur que els heu donat alguna injecció d'alegria,només per la vostra visita ha degut ser un dia especial per ells.

Solidaritat quina paraula més bonica, quan torneu ja parlarem el que podem fer per aquesta gent que tant ho necessiten, encara que sigui un gra d'arena ja es algo.
jo me'ls emporataria a tots a casa però això no pot ser, han de viure el millor possible al seu pais.

Bé em depedeixo de vosaltres i aprofiteu el que us queda i sobretot cuideus.

Salut

Anònim ha dit...

HOLA TEMPLATS!
feia dies que per raons tècniques no em podia conectar amb vosaltres.
finalment avui ho he aconseguit.
No solament heu fet la vostra feina com a sanitaris,no! sino que heu estat pendent de alguna cosa que podien necessitar.A tots els llocs heu deixar algún detall material.
Em complau la cara de satisfacció que feu a totes les fotos.
He ris moltissim amb la cançó "la tassa".
I el proposo XARO que et portes aquí a tortosa un vestit Nepalí,estàs xaxi piruli.
Jo estic contan el dies que falten per a que arriveu, però vosaltres debeu pensar que ja sols us queden pocs dies per repartir bondad, amistat,solidaritat....AMOR.
Una abraçada fotíssima d'Espe

Unknown ha dit...

Namaste!!!
Ja queda por per a que retorneu a la normalitat.Be , crec que hi haurà un abans i un desprès d'aquesta experiència. Hem apres amb vosaltres que no es tan difícil fer feliç a qui més ho necesita, els nens, els més dèbils i la gen gran a la que tant hem d'agrair. Si ens posem a agrair faría una menció especial a qui ens ha ensenyat amb el seu exemple a coneixer que hi ha allà lluy, al Nepal nens que ens necesiten i que per molt poc ens donen molt. Voldría donar les gràcies a qui ens va posar en contacte amb el Nepal, a qui ens va fer prendre consciència de que allà algú ens necessitava. Hem referiex a la Imma, la Maria i el Xavi qui amb el seu exemple ens fa sentir la solidaritat a cada instant. Al Rijan li dono les gràcies perquè quan el veig hem fa sentir que alguna cosa bona podem fer per els altres i encara que ell no ho sap representa tot el que allà heu anat a fer, l'amor i la solidaritat. Gràcies petit.Un record també per a Cinta i Josep que amb la petita Sofia ens recorden cada día que no es tan dificil fer feliç a qui ho necesita. Gràcies també per el vostre exemple. I a vosatres quatre,campions, milers de gràcies per tot, per fer-nos sentir que en aquest món tan desastros amb un petit esforç i voluntat es pot ser feliç.

Us estimem
Ali

Anònim ha dit...

Esperem la vostra arribada amb ganes. Que tingueu un bon viatge de tornada. Que no us deixin els avions! Esta faria falta! No?. Una abraçada molt forta de l'hort.

José Manuel ha dit...

Per cert, la foto de les monges no es pot augmentar...