Despres de tres dies de pluja tornem a reempendre la tasca. Avui li ha tocat el tor
n a l´orfanat de Sabitri. Fent cami a l´orfenat, descobrim nous carrers, nous colors, noves olors, gent nova fins arribar a Sabitri que esta situat a la mateixa zona on es troba l´escola de mestres que va fundar Vicky Sherpa (una mestra catalana, que va estar treballant aquí 
a Kathmandu). L´acces al centre es per carrers on els cotxes no poden arribar, a l´entrar a l´orfenat la directora sembla que ens reb amb una mica de desconfianca, tenim que incidir varies vegades que la nostra unica missio alli era revisar els nens i detectar si tenien algun problema, i hem tingut dubtes de si realment ens deixaria fer la nostra feina. No s´ha separat en tot el dia de nosaltres, controlant que parlavem amb les nenes, pero a
mesura que el dia passava semblava que se´n adonava de la tasca que hem vingut a fer. 
Ens crida l´atencio l´alimentacio de l´orfenat ja que son vegetarians i tambe el fet de que no accepten medicaments occidentals, perque diu que despres els de Nepal no els curen.
Tambe ens ha cridat l´atencio quan hem arribat al centre trobar a molts nens a una habitacio on tenen petits altars pr
egant i cantant i al mateix lloc tambe mirent la televisio.
Hem repartit menjar com als altres orfenats, i despres hem fet educacio sanitaria en quan a higiene personal (dutxa i dents) i desparasitacio capil.lar.
Per cert atencio a totes les dones occidentals, hi ha un costum que si que el podriem aplicar referent a quan una don
a te la menstruacio, ja que li queda completament prohibit fer cap tasca a la cuina, ni treure un plat ni possar un got, res absolutament, ¨menuda chollo¨.
Per finalitzar el dia hem estat parlant amb la directora per valorar quines necessitats tenia el centre i despres hem anat a comprar (llencols, tovalloles,motxilles...).
Estem contents, ja que a part d´ajudar als nens tambe col.laborem afavorint la economia de moltes families, intentant anar al petit comerc, un exemple d´aixo es la compra d´ahir de la fruita que vam fer per a tres orfenats i va supossar l´ingres per aquella familia del sou de tres mesos al Nepal.
Per avui ja n´hi ha prou , bona nit i NAMASTE.
n a l´orfanat de Sabitri. Fent cami a l´orfenat, descobrim nous carrers, nous colors, noves olors, gent nova fins arribar a Sabitri que esta situat a la mateixa zona on es troba l´escola de mestres que va fundar Vicky Sherpa (una mestra catalana, que va estar treballant aquí 
a Kathmandu). L´acces al centre es per carrers on els cotxes no poden arribar, a l´entrar a l´orfenat la directora sembla que ens reb amb una mica de desconfianca, tenim que incidir varies vegades que la nostra unica missio alli era revisar els nens i detectar si tenien algun problema, i hem tingut dubtes de si realment ens deixaria fer la nostra feina. No s´ha separat en tot el dia de nosaltres, controlant que parlavem amb les nenes, pero a
mesura que el dia passava semblava que se´n adonava de la tasca que hem vingut a fer. 
Ens crida l´atencio l´alimentacio de l´orfenat ja que son vegetarians i tambe el fet de que no accepten medicaments occidentals, perque diu que despres els de Nepal no els curen.
Tambe ens ha cridat l´atencio quan hem arribat al centre trobar a molts nens a una habitacio on tenen petits altars pr
egant i cantant i al mateix lloc tambe mirent la televisio.Hem repartit menjar com als altres orfenats, i despres hem fet educacio sanitaria en quan a higiene personal (dutxa i dents) i desparasitacio capil.lar.
Per cert atencio a totes les dones occidentals, hi ha un costum que si que el podriem aplicar referent a quan una don
a te la menstruacio, ja que li queda completament prohibit fer cap tasca a la cuina, ni treure un plat ni possar un got, res absolutament, ¨menuda chollo¨.Per finalitzar el dia hem estat parlant amb la directora per valorar quines necessitats tenia el centre i despres hem anat a comprar (llencols, tovalloles,motxilles...).
Estem contents, ja que a part d´ajudar als nens tambe col.laborem afavorint la economia de moltes families, intentant anar al petit comerc, un exemple d´aixo es la compra d´ahir de la fruita que vam fer per a tres orfenats i va supossar l´ingres per aquella familia del sou de tres mesos al Nepal.
Per avui ja n´hi ha prou , bona nit i NAMASTE.
12 comentaris:
Bona tarda,
Ara ja soc a casa desprès d'un matí molt dur al CAP ja ho sabeu dilluns, aqui també ha plogut però molt poc, tanta falta d'aigua que tenim i no acaba de fer un bon ruixat.
Veig que us heu trobat amb una bona pessa de directora, però ens en heu sortit bé segur.
La gent del CAP no us escriu perque no saben com conectar-se demà els ho ensanyere hi gent que m'ho a demanat com Iolanda, que ella segur que pararà d'escriure, no calla ni sota l'aigua.
Pel demès tot segueix igual com sempre, ja ho veureu al tornar.
Fins aviat
Bona nit a tots i una reberència pels moments tant bonics que els hi esteu fent passar a n'estes criatures.
Molt d'ànim.
Buenas Sònia, ja veig que avui heu tornat a la vostra tasca després del Kit-Kat d'ahir, i també que heu continuat repartint donuts "Aleix diu que ell també en vol un". Aupos fins un altre ratet i continueu així. Ànim.
HOLA,
CADA DIA US LLEGIM. LES VOSTRES PARAULES ENS AJUDEN A PENSAR EN TOT EL QUE TENIM AQUI I QUE MOLTES VEGADES NO SABEM VALORAR. VOSALTRES PORTEU ESPERANÇA A TOTS AQUESTS NENS... G R A C I E S.
UNA ABRAÇADA..
JOSEP. CINTA I SOFIA
Hola, Indianes!!!Com ha anat lo sopar, bandidos? Una mica més ràpid del que voldríeu, segurament, que tenieu una son de cojones, en la sobredossis de fotos enviades ahir a les tantes, no? Bueno, guardeu part del pressupost que encara vos queda una setmana sencera per fer de portadors d'alegria. Heu de fundar una ONG pròpia, perquè desde luego en la temàtica vostra sanitària-divertimàgica no n'hi ha cap, ho haurieu de patentar, apañeros. Bueno, sapigueu que se vos troba en falta si pensem en clau individualista, però és molt passatger si pensem en clau humana. Bé, prou de rotllo, mos vemos.
Hola a tots veig que esteu molt bé tots i que esteu ajudant a molta gent i guanyant-vos la seva confiança. Això és molt bo.
Com va de calor després de 3 dies com aquell qui diu de “fresqueta” jejejeje
Vigileu bé a Xavi que encara se menjarà els donuts dels nens!!!!!!!!!
I com an anat les compres¿?¿? bé suposo. Bé un besito per a totes i tots de par le la família Pinyolet, una abraçada molt forta per a la nostra Queen, que cada dia que passa l’estimem més i en locura. Namastééééééééééééééééé
BONA NIT
Hola Sònia i compañia us estic seguint cada dia...continueu aixi que se us farà curta l'estada! sabeu estic disfrutant en la distància la vostra tasca qui pogues ser amb vosaltres!
Les fotos xulissimes, una imatge val més que mil paraules!
una abrassada de la de Bot
Qué emocionante veros a todos tan alegres. Sólo por las sonrisas de los niños ya valía la pena el proyecto. Se os ve a todos tan felices que seguro que sus sonrisas os consuelan en los ratos de añoranza. Pero no tardareis en cambiar esos abrazos por los de vuestros hijos.
¿Y qué haremos cuando volvais?
Ya no tendremos el blog para mirar cada dia, no estaremos pendientes de las novedades, ya no nos emocionaremos con vuestras vivencias ... y, para colmo, os habremos de aguantar quajándoos de la presión asistencial, del calor, del frio, de los mosquitos y todas esas chorradas que nos preocupan habitualmente en esta parte del mundo.
A continuar trabajando ...
Nuria
SALUTacions.
Xaro ja tu vaig dir, soc de poques paraules però...
Allí: misèria, pocs mitjans, però felicitat...?
Aquí(ells): explotació, no sé si mitjans, i felicicitat?. I natros?
Parlarem!
Molta, molta, molta força de tots i totes per a vatros.
Au.
Moltes felicitats per la feina desinteressada que esteu fent. La veritat que ens arriba al cor tota la vostra tasca. Natros tenim una nena apadrinada en aquesta associació: la Sony. Si la veien doneu-li un petó molt fort. Si no recordo malament està a l'orfenat del Lila. Molts petons.Susana i família
Hola a tots, aquesta vegada hem estat uns dies sense enviar-vos cap missatge,això si, mirar cada dia el blog ja s’ha convertit amb una de les tasques obligatòries. Pel que dieu i podem veure a les fotos veiem que esteu pletòrics i meravellosament bé, encara que pel que sembla els hotels per aquests indrets no són molt aconsellables. Ho tindrem en compte per les properes vacances. Una abraçada a tots i fins la propera.
Hola!!!
Sóc la fillola de Xaro la Cristina.
Fantàstica la tasca que esteu portant a terme. Molts ànims i endavant.
Salutacions i un petó per la Xaro.
Publica un comentari a l'entrada