diumenge, 30 de març del 2008

Seguim donant-los-hi la ma


Un nou dia ha comencat i hem de seguir el treball que vam comencar ahir a l´orfenat de SARASWOTI.

El temps continua sent fantastic, molta calor, i hem d´anar recollint els medicaments que feien falta i hem decidit comprar platans per als nens.

Avui es el torn dels nens. Ha estat molt mes facil fer les revisions, quant veiem que els donavem un platan al acabar la tasca.

Ahir va venir una familia de Cordova a recollir una nena que havien adoptat. Parlant d´adopcions, us informarem que actualment les adopcions a Nepal estan tancades fins despres de les eleccions que son el proper 15 d´abril, llavors tornaran a obrir les fronteres per adoptar i sembla que la burocracia es prou rapida. Hi ha una manera d´ajudar diferent de l´adopcio que es l´acollida i que pots tenir al nen o nena amb tu, amb passaport nepali per cursar estudis aquí a Espanya, quan el nen compleix els 18 anys pot decidir si vol canviar el seu passaport a espanyol, aixi que ja sabeu, si us voleu animar hi ha molts nens a qui donar la ma.
Acabades les revisions hem tingut la jornada dels regals. Hem repartit la roba interior que haviem comprat per les xiquetes. Hem estat amb les nenes mes grans de banda i fent una mica d´educacio, i despres en XEIC els ha fet una demostracio de com ficar-se els sostenidors. ¨s´han petat de riure¨, es tapaven la cara amb les mans, i amagaven la roba, ha estat fantastic.
Després hem anat a buscar els matalassos i coixins que amb la vostra col.laboracio els hem comprat i tots junts els hem descarregat i els hem entrat a l´orfenat.
Sembla mentida pero treballant, treballant, s´han fet les 4 de la tarde i encara no ens haviem menjat els entrepans del dinar. Els nens ens evoltaven i continuament ens regalavem un somriure.
Algun altre nen ens ha demanat que li expliquessim i fessim el tractament per als polls i aixi ho hem fet.
Estem satisfets, creiem que alguna cosa hauran apres aquests dos dies.

Finalment ha arribat el moment del comiat, el final de la jornada.

Quan cada dia som als nostres llocs de treball, potser es el moment que mes desitjes que arribi, el fi de la jornada per marxar i descansar, pero quant ets a l´altra part del mon, amb gent que no et coneix de res i que veus que et dona el seu amor incondicional, sense preguntes, ni dubtes, es molt dificil el comiat, engulls saliva, treus un somriure d´on no hi es i sense poder controlar l´emocio del moment, mous la ma dient adeu mentres t´allunyes i sents NAMASTE.

22 comentaris:

monicaijordi ha dit...

Hola Sonia soc la mama, avui hem estat tots juntets. Les xiquetes han dormit al xalet, ahir vam sopar tots i després de dinar han marxat i ara la tarde hem vingut tots a casa teva per veure-vos. La Anna diu que té moltes ganes de veure't i que espera que vingues pronte que et vol veure fa dies. Un besito de part de la Miriam. Molts de besitos de part de tots.

Anònim ha dit...

SALUTacions a totes i tots.
Xaro, saps que sóc de poques paraules. Aquí tens:
- Preocupació.
- Reflexió.
- Admiració.
Fins la propera.
Au.

Marga ha dit...

Hola Xaro i equip,
en veure les vostres fotos i comentaris, m'embadaleixen sentiments d'humanitat, altruisme i estima.
Aquest projecte serà una vivència inoblidable a les vostres vides, i també a les nostres, en saber que sou tan humans!
Empenta i coratge per continuar transmetent els vostres valors als nens.
Des de "Terres Ebrenques" us envío una fortíssima abraçada i molts petonets LLUITADORS!

Marga

mar ha dit...

Molt bones nois, estem super contents de veure el que esteu fent. Ens compensa no tenir-vos aquí encara que se us troba en falta i ens feu enveja. Papa, l'amigo Lluis està molt content de veure que estas envoltat de tants nens. S'emportaria uns quants per a fer un partidillo. T'informa de que fa 2 dies que va en unes botes de futbol professionals que li va regalar el padri i que son supergoleijadores. Esta tarde hem fet un partidillo i ha fet 7 gols a la superportera.

La Marona voldría estar allà en vosaltres per ajudar. Està al.lucinada de veure el somriure dels petits i sent anyor però l'exemple que esteu donantli és meravellós. Potser algun día no molt llunyà estarà ella alli per seguir amb la vostra tasca. Seria fantastc que així fos i es pugues fer més vegades.
Per el demés esperem que aneu en molt de conte perquè a les notícies ens diuen que per allà hi ha manifestacions.Estem pegats al ordinador per veure si hi ha novetats. Se us veu molt contents i esperem que l'animno decaigui. Felicitats per transmetre l'alegria i el somriure a tots.
Us estimem. Fins aviat.

José Manuel ha dit...

Au, aneu gastant que fan falta matalaps a totes parts. Bueno, si la cosa cundeix, pos millor, que d'això es tracta.

Anònim ha dit...

HOLA SÒNIA, SÓC LA TEVA COSINA ANA,

EN PRIMER LLOC, TINC LA SORT DE CONÈIXER A CASI TOTS ELS QUE ESTEU AJUDANT A AQUESTS NENS, PER TANT NO HEM SORPREN RES, DONCS JA SÉ QUE TENIU UN COR INMENS. SOU VALENTS I BONES PERSONES, PERÒ AIXÒ SI, JO CREC QUE ENCARA HO SON MÉS ELS VOSTRES FAMILIARS QUE S'HAN QUEDAT AQUÍ. AQUEST PROJECTE ES VOSTRE I DELS VOSTRES FILLS, PARELLES, IAIOS, ETC.
EN SEGON LLOC, DIR-VOS QUE GRÀCIES PER DEIXAR-MOS PARTICIPAR D'AQUEST VIATGE, AIXÒ DEL BLOG ENGANXA MOLT I SEMPRE ESTIC MIRANT A VEURE SI HEU PENJAT ALGUNA COSA PER SABER QUE HEU FET I PODER VEURE UNA FOTO VOSTRA. HE DE DIR-VOS QUE ES MERAVELLÓS VEURE EL SOMRIURE DE TOTS AQUESTS NENS, PERÒ TAMBÉ ELS VOSTRES, SORTIU TOTS QUATRE ENSENYANT LES DENTS, ES NOTA QUE ESTEU TREBALLANT MOLT PERÒ QUE ÉS MOLT GRATIFICANT.
BÉ SONIA A JOSE MANUEL ENCARA NO LI HAN SORTIT PÈLS BLANCS, AIXÍ QUE A TREBALLAR I A DISFRUTAR.
JA SOC TIA, L'ARNAU VA NÀIXER EL DÍA 27-03-08 I ESTAN BÉ.
MOLTS PETONS PER SUSANA, XAVIER, XARO I PER TÚ, FINS DEMÀ.

yolanda ha dit...

Hola Sònia, només t'escric unes paraules d'ànim de part de tots els de casa per què continuis juntament amb els teus companys realitzant aquestes tasques humanitàries que segur mai oblidaràs. Una abraçada molt forta i besets dels xiquets, sobretot de Marina que pregunta molt i molt per tú. No hem podia pensar mai que et trobés tant a faltar! T'estima molt. Ep!! que et trobem a faltar tots eh!! Records per tothom.

nuriab ha dit...

Después de intertar enviaros mensajes cada dia y no recordar la contraseña creo que ahora lo he conseguido.
No hace falta que os diga que sigo cada dia vuestras hazañas. Me alegra ver que el desánimo del primer dia de trabajo se ha visto compensado con estos últimos dos dias. Me encanta la experiencia de la educación sanitaria con pallaso, quizás la incorporaremos en el CAP.
En casa todos seguimos vuestro viaje con interés y ilusión (1).
Me decepciona ver que en Tortosa el momento que más deseais es el de la salida del trabajo para descansar, no nos pasemos ... que ya os lo encontraréis al volver.
Bueno, un abrazo muy fuerte y a continuar que mañana os esperan más.

Nuria

Àngels ha dit...

Una abraçada a tots de part de la família.
Molts petonets.
Àngels

jaume banqué vidiella ha dit...

Hi xiques i xic¡¡¡¡
Molts ànims i sort en aquesta aventura tan maca que porteu a terme a l´altra banda del mon.
Intentaré seguir les vostres aventures al vostre blog des del meu poblet de Xerta.
Molts petons per tots i totes
Jaume

patricia ha dit...

Buenas susana y compañia.Hace poco que descubri este blog,la verdad es que es muy emocionante y emotivo leer vuestros comentarios y escuchar lo que estais haciendo,a veces me cuesta acabar de leerlos.Creo que estais haciendo una gran labor y que sois muy valientes.Un besazo para todos y mucho animo

Anònim ha dit...

Bon dia a tothom!
Sóc Espe.
Avui, per fi, crec que podré posar-me en contacte amb vosaltres per mig d'aquest escrit. No creguis Xaro que no ho he fet fins ara sinó
que com tu bé ja saps l'informàtica no és el meu punt fort i sempre em deixava algún pas i no us arribava el meu escrit,
Ja heu fet molta feina, coneixeu molts nens i els heu fet riure cosa molt important.
l'acullida que heu tingut a segut bona, tot i que ja heu tingut algún ensurt.
m'emociona veure els vostres escrits i m'alegra veure les vostres cares.
Estic al vostre costat de pensament i de cor.
Anim i endavant!.
ESPE.

Unknown ha dit...

Hola xiques i xic!!!
Éstic molt orgullosa de tenir unes companyes com vatros i que a sobre compartisquen en mi nits i caps de setmana. Jo que ja sap xaro que passo una mica dels xats i tot això, estic super enganxada al vostre blog i cada dia ho miro i us admiro la feina que feu. M'alegra que la cosa en quan als orfanats hagi millorat, el primer dia em vau fer saltar les llàgrimes i ja sabeu que jo no sóc molt plorona. Bé seguiu així amb aquests somriures tant vostres com dels nens perquè així aqui veiem que esteu bé i no ens feu patir tant. Aneu fent fotos i recopil.lant informació perquè em sembla que a aquest pas necessitarem 4 sessions per fer-mos cinc centims.
Molts besitos i una abraçada ben forta !!!
Ah! muxamarxa he anat a prop de casa teva a treure sang i encara continuava en peus.
Records de sonia baset i la ripollés.

rosaripolles ha dit...

Hola sóc rosa ripolles i a veure si d'una vegada puc enviar-vos un missatge.

Unknown ha dit...

Bon día xavi y guapisimes: Ayer escribi en el blog del día anterior, no consegui que me abriera el del día. Ya "clique" por todas partes, como dicen LLuis y Mar pero nanay......
Estas muy guapo probandote xeic y xaro detas muerta de risa.
No cavíamos todos en La pantalla ayer,pero estabamos ali. Se os ve muy contentos, no solo a vosotros sino tambien a los niños.
Nos pasamos la vida pendientes del blog y por la tarde despues del cole, tambien de lvideo call.
Hoy Mar sale más tarde del cole inentaremos llamarte a partir de las 18, hora nuestra.
Animo que lo haceis muy bien, y estais muy integrados.
Un besazo muy fuerte para los cuatro. Papis . Namaste

elena ha dit...

Hoa bon dia, som la Anna i l'Elena, que ja estem en dança al CAp (dilluns al mati). Les dos seguim dia a dia tot el que feu i ens agrada seguir el blog.
Volem dir-vos que ha marxat Ivan, ja que per lo vist estaba molt estresat, es va despedir el divendres.Us enviem molta força des de la ventosa ciutat nostra.
Una abraçada molt forta de les dos

Anònim ha dit...

Hola fenomenas (por mayoria, lo siento xavi)soy Fernando. Veo que l@s niñ@s se les ve felices pero a vosotr@s tambien, de momento veo el cansancio no ha calado. me alegro. Disfrutad como enanos aunque si ya vais von el sujetador de "top" no quiero ni pensar en qué acabará todo esto.
Un abrazo y saludicos del maño

júlia ha dit...

Veiem que ho viviu amb molta il·lusió. A les fotos, amb la cara pagueu, sembla que esteu rient a tothora.

Recarregueu cada vespre les piles perquè encara us queda un munt de feina per fer.

Besades!

P.S.
Estic amb el dubte de si el Xavi s'estava posant els sostenidors o si era a l'inrevés:
... que la Xaro els hi estava descordant ...

Unknown ha dit...

Hola:
Fabuloso,meravellos, genial,humano,altruista,emocionante,barvaro,valent,fort,....
Aquests son els adjectius per a vosaltres i pel treball que esteu fent.
Pensava que amb el temps l'enveija em pasaria, però com que cada dia miro les noticies, no hi ha manera.
Poquet a poquet ho anirem paint.
Petons i una abraçada molt forta.
Fins un altre dia.
IMMA B.

ANA M. ha dit...

HOLA, QUE FEU QUE ENCARA NO HEU ESCRIT RES?
ALBERT DIU: "UN ALTRE COP ESTAS AL BLOG, JA VEIG QUE AVUÍ TAMBÉ HEM TOCA ESCURAR A MI"
BÉ, VAIG A FER ALGUNA COSETA I DESPRÈS TORNO A VEURE SI JA HEU PENJAT LA FEINA D'AVUI.
SUSANA, AVUI HE VIST ALS TEUS XIQUETS I ESTAVEN MOLT BÉ AMB ELS IAIOS I MOLT GUAPOS.
PETONETS PER TOTS I ENDAVANT.

Unknown ha dit...

Hola guapisimos: veo que hay mucha gente esperando que mandeis "el informe"díario.
Voy a explcar que no funcionaba hoy internet, que ya nos dareis noticias en cuanto sea posible, que no sabemos cuando sera, proque mañana marchais al otro horfanato de las montañas, hasta seguramente el domingo.
A ver si tenemos suerte y mañana todavía podeis escribir el díario que, con tanta impaciencia esperamos todos.
Un besazo a los cuatro. Papis
Esta tarde Javi te hemos mandado un par de correos. NAMASTE

Ximo i Maria José ha dit...

Hola a tots, veiem que continueu amb el mateix interès que vàreu arribar.
Seguim amb molt d’entusiasme tot el que feu. De veritat és una passada.
Cada dia estem esperant veure noticies noves dels llocs on aneu, per així poder seguir la vostra feina i continuar l’aventura que d’alguna manera ens en vist involucrats.
Una forta abraçada a tots i fins aviat.