Una ma no es suficient per al Nepal - Una mirada a la realitat

Avui ha estat el primer dia de treball als orfenats, hem comencat per un orfenat que es diu Children’s Shade, com era d’esperar els nens ens han rebut amb un Namaste i un somriure, pero a mesura que ens endinsavem a l’orfenat el nostre somriure era mes dificil de mantenir.

Els nens estan en unes condicions molt precaries, la casa esta molt deixada, el terra esta molt vell aixi com les parets, les lliteres i el pati on juguen els nens, per no parlar de les letrines i el lloc on renten la roba.

Tenen tres classes d’aigua, una embotellada en garrafes que utilitzen per veure, un altra que van a recollir tambe en garrafes d’uns camions, que reparteix el govern, i es per cuinar, i un altra que la treuen d’un pou que tenen al pati, que es d’un color cafe amb llet i servei per rentar la roba i rentar-se ells. Als nens els renten un cop a la setmana, i la roba ni se sap.

Quan a les menjades, fan tres apats al dia, el primer a les vuit del mati, en el que menjen llenties amb arros, el segon al migdia on menjen dos trossos de pa amb una cosa que sembla melmelada, i a les set de la tarde fan l’ultim apat, un altre cop lleties amb arros; com a extra dues vegades a la setmana menjen carn, o aixo diuen els monitors.

Segons el director, que te cara de pocs amics, hi ha deu cuidadors, pero realment, nomes hi ha dues persones que fan tota la feina, i els nens tenen poca vigilancia.

Quan els hem fet la revisio hem trobat nens amb sarna, impetig, i altres infeccions de la pell, altres amb polls i altres amb caries.

Al centre no hi ha les minimes mesures de seguretat, pero tot hi aixo, els nens ens diuen que estan be i contents a l'orfenat.

Els haurieu d’haver vist com reien i es quedaven bocabadats amb els jocs de magia que els feia Xavi, i amb quina valentia suportaven les cures sense tenir la mes minima queixa, tot era somriure per part d’ells i frustracio per part nostra, pero quan vam comencar aquest projecte ja n’erem concients de que aixo podia passar.

Quan marxavem, una de les nenes ens ha preguntat si dema tornariem, i nomes li hem pogut dir NAMASTE.

BONA NIT.