Atencio avui enviem el blog d'ahir, des de la frontera amb la Xina. No hi ha fotos per problemes de connexio.
*****************************
Despres de 3 hores i mitja de viatge vam arribar finalment a BARHAISE, un poble petit de muntanyes, sense llum,plovent i carrregats amb el material vam arribar a l´hotel de categoria menys 3 estrelles i fiqueu imaginacio. Ens va costar arribar a segon pis onn era la nostra habitacio, pero no perque pesaben els estris, sino per l´atac de riure que ens va agafar al veure l´hotel, per no dir-vos quan vam obrir la porta de l´habitacio, una ferradura electronica com un candado de la ferreteria garcia, habitacio 2x2,5cm amb WC interior i continueu possant imaginacio.
Sort que la Sonia va encendre rapidament 2 barretes d´incens i la Xaro es va possar a fer bugada al WC per intentar millorar la situacio.
Sense llum, sense internet i sense ganes, vam baixar al menjador.
L´endema vam comencar la jornada a les 8 del mati. Aquí es totalment imposible quedar a una hora i complir l´horari, no porten pressar de res. Haviem quedat que a les 8,30 del mati 100 nens estarien a l´hospital per fer les revisions i fins les 10,30 del mati no n´ha aparegut cap. Ens ha estat ajudant un metge de Kathmandu el DR. S.P. SURI, un senyor encantador i de tracte estraordinari.
Amb tota la parsimonia que us pogueu imaginar anaven arribant els nens i de 100 que havien de venir, sols han estat 38. Ens han dit que com a la muntanya havia plogut, els pares aprofitaven per treballar el camp i no els havien portat. Finalment a les tres de la tarde hem anat a dinar, aixo, si, sense pressa.
Ens han donat la tarde lliure perque els nens baixen de la muntanya i mes tard de les 3 de la tarde no poden marxar per pujar, ja que tenen 2 hores de caminar muntanya amunt, i sel´s faria de nit.
Hem fet turisme rural. Plovia i amb els xubasqueros, ¨menudo cachondeo¨, erem l´atraccio del poble.
Anant de botigueta, en botigueta, per comprar algun souvenir, ens hem convertit amb els reis del regateig, per cert encara no hem vist cap gat, why?
En fer-se de nit hem tornat a l´hotel per sopar i escriure al blog.
Avui ha estat un dia especiall tots quatre hem pogut parlar amb les nostres families pel mobil.
dijous, 3 d’abril del 2008
Des de gairebe la Xina
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
16 comentaris:
Bones. Per fi!!! Es fa interminable el día sense saber res de vosaltres i això que se que esteu be i que us cuidareu. Donaria mitja vida per poder estar en vosaltres i viure les experiències que esteu vivint. Potser aquí estem acostumbrats a viure massa depresa però crec que es millor la seva forma de viure que la nostra. Recolliu per nosaltres una mica de la pluja que allà cau per a dur-la aquí on tanta falta fa. Mira ells deuen estar tant contents de que plogui com nosaltres de que puji la borsa. Veus resulta que ells si saben viure la vida en calma , segur que disfruten del temps i de la vida . Preneu això com un regal i disfruteu del aire que es respira. M'alegro molt se saber que entre tanta pobresa us ho podeu pasar tant bé. Disfruteu de la vida .
Petonets. Ali.
Us envio també una salutació dels companys de Mapei.
Felicitats i gràcies en nom de tothom per la vostra tasca fabulosa.
Segur que tornareu molt més rics del que vau marxar.
És molt agradable rebre notícies vostres i encara més saber que tot i la miseria que esteu vivint teniu ganes de somriure, no permeteu que tot això us afecte a l'estat d'ànim, però d'aquesta experiència si hem de valorar tots la sort que tenim, que ja ho sabem, però segur que vosaltres estàn al nepal i vivint-ho de més a prop sou encara més conscients.
Endavant equip, molts petons i cuideu-vos molt i perfa, rieu que teniu tots un somriure preciòs.
Una abraçada molt forta Sònia, tinc moltes ganes de veuret.
Susanita esta la mama aqui dice que esta muy contenta de lo bien que lo estais haciendo .
Me acuerdo mucho de vosotros, sobre todo de tí esto lo pongo porque me lo ha dicho mama.Mama pregunta por la niña que se habia quemado, bueno ya nos lo contaras cuando llegues.
no os quejeis del trabajo porque lo hacermos nosotros desde aquí con toda la energía positiva que sale de la tierras vuestras , o sea , de las tierras del Ebre.
Muchos besitos de parte de todooooooooooos.
Hola des de Xerta , estem Delia i jo, Rosa , aquí prigant , peró no tant com vatros ....
Ja hem vist en quines altures os moveu pel Nepal, i segur la "limosine" a la porta !!això no ho dieu...ehh! ehh!,les tres senyoretes i el "comandatore", entretenint-vos !!!si , si , en aquest "luxe" vigileu com ho fa !!! que estem sent seguits per molts de BLOGS addictes...!!!
Molts de besitos , i sobretot ânims des de aquestes terres per tots quatre...
Delia i Rosa
Hola noies i noi, aquesta tarda estava jo amb un noi molt guapo i hem decidit de enviar un comentari, després d’anar i venir canviar i tot l’envio amb tan mal pata que no aconsegueixo que arribi i a més es borra (jo la que en sap tant jaja). Però el que volíem dir-vos és que estem al vostre costat, avui més que mai. Aquí tot va bé, Xaro a casa teva tot rutlla d’allò més bé fan la dieta (que volen es clar) ja ho arreglaràs tu quan tornis que feina tindràs jijiji.
Al CAP tot igual, ahir van venir els bombers a donar un curs, vaja van encendre en conte d’apagar eren guapíssims.(ja sabeu que jo no canviaré mai). El dr Marques està molt tranquil•let però us enyora que jo ho se molt bé de primera ma.
Xaro estic de guàrdia i Jordi diu que li portes un cirerer Nepalí, per veure quin sabor té.
Bueno rollooooooooooo que tinc guapos, força, endavant, aupa, ha ha ha ha , els petits us agrairan segurament tota la vida.
Una forta abraçada
ANNA:mama avui ha vingut Aleix i ha trencat un tros de porta.Mama hola, te vull fer un bessito de part de tots i Aleix com és un petardo i un mal bitxo, ho ha fet.Bessitos de part de tots.
MIRIAM:mama lo papa me va comprar una planta i jo me pensaba que la planta que era un cactus dalt hi havia una floreta però la floreta era de paper. Mama tinc moltes ganes de vere't, adéu i bessitos de part de tots.
J.M.:princesa, no gastésseu molt a les botiguetes del personal este. Bon viatge de tornada a Kathmandú, ja parlarem demà.Ciao.
Hi.
Xaro jo!.
Estic esborronat, quan Adrià va al XINO a sopar sempre faig "Miau".
Però serà cert?
Veig qua aneu bé i amb molt d'ànim.
Res, que vols que et digui. Ja saps!
Au.
Hola Tina (Sònia) això que conteu cada día hem possa la pell de gallina, son coses que casi no es poden ni creure. Et seguim cada día y et trobem molt a faltar encara que avegades sigues un poc bronques je,je..... es broma t'estimem molt!!!!!! I les petardes son genials tens unes filles meravilloses. Que no vos decaige l'anim que ho esteu fent genial y no sabeu com enganxa això del blog. Molts bessitos a tots.
HOLA XARO I TOT L'EQUIP
DESDE LA LLOMA T'ENVIEN MOLTS D'ANIMS PER SEGUIR ENDAVANT. SOU MOLT VALENTS I VEIG QUE ELS VOSTRES SONRIURES NO DECAUEN, SEGUIU AIXI ARA I SEMPRE. MOLTS BESETS
ALBA, CINTA, MONTSE I JUANJO
Buenas Sònia, sembla com si fes molt de temps que hem vas contar que te'n aniries al Nepal, que et fèia tanta il·lusió i respecte a la vegada, inclús que tenies certs dubtes per tot el que comportava però que pensaves que era una cosa que havies de fer, una oportunitat... en aquell moment ho vèiem lluny i mira ja estàs per la mitad d'aquesta meravellosa experiència! D'altra part, t'en recordes quan hem dèies que tenies molta sort de tenir un home com el teu ja que et va animar per empendre aquesta aventura?, pos enviar-te des d'aquí el missatge que pots estar d'allò mes tranquil·la per què ho està portant tot d'allò mes bé; i jo personalment vull deixar constància de l'orgullosa que estic de tú per la tasca que realitzes però també especialment de la que realitza José Manuel, m'hon germà. T'estimo molt "mano".
També et volia comentar que aquesta nit Marina m'ha preguntat al gitar-se: quan torna la meua tia? i jo li he dit que ja falta poc. Ha fet un somriure i m'ha dit "tinc unes ganes de vorela!!"
Vinga una abraçada per tú i la resta d'expedició.
Hola precioses i preciós, veig que les coses poc a poc vant rullant. us escric aquest comentari per a aclarir-vos unes coses escrites anterioment per una tal Helena, em sembla. lo correu que us volia enviar la perdut perquè estava nerviosa i pendent d'altres coses(us ho podeu pensar).
Espero que per aquí vagi tot molt bé. Veig que poc a poc aneu omplint el cor de tots amb les vostres accions nobles. Endavant i força. una forta estimada a les meues xiquetes Xarito muxamarxa, Susanita, Sonia i Xavi.
Ara si que sabreu valorar quan entreu a un hotel les seves estrelles , suposo que lo de la "guia michelin" es d'un altra galaxia , je ,je . En serio molts ánims que encara que molta gent no ho entengui us enportareu un regal per tota la vida i que les vostres families i amics tindràn present per sempre més . Una abraçada per a tots.
Bueno, si no passa res esta nit estareu de tornada a Kathmandú, espero que tinguésseu un bon viatge i pugueu dormir millor que a l'hotel Folty este de Bahrabise. Vinga, ja vos deixareu vere.
Hola crack's!com podem veure a través del seguiment que podem fer quan podem a través del vostre blog,esteu bé, i esteu fent una gran obra dia a dia. Tots els vostres, estem super orgullosos de vosaltres perquè la vertiat és que hi podem estare.Avui Sònia, he intentat com a 6 cops poder parlar amb tu per telèfon ja que JM me va donar el número del telèfon que teniu i he comprat una targeta per fer trucades internacionals. La veritat és que al blog m'és un poc difícil escriure't perquè com ja saps a BCN no tinc internet a casa i sols vam poder escriure un dia amb l'ordinador de la Ester però de totes formes ja m'informo de com esteu dia dia bé trucant a la mama o a JM.A la tarde tornaré a intentar trucar i sinó demà per poder-te sentir la veu.Molts petons i abraçades de la Ester i de la meva part:TSTIMEM!
Hola a tots! Ja tornem a estar aqui, perquè desde que Júlia ha descobert el blog tots els dies diu perquè noles escribim algo? Ara em diu que us pregunte com es diu Bon dia i Bona nit en nepalí. Ja m'ho direu a la tornada tot i que espero que hagueu après alguna paraula més , perquè això no era un intercanvi o vaig jo confosa.
Susana , hoy he visto a tu madre y esta bien y muy contenta de toda la labor que estais haciendo.
A muxamarxa i sonia moltes gràcies pel marron que meu deixat amb la superdui. Divertiu-vos molt i seguiu treballant, aqui estem orgullosos de vatros i patint les conseqüències dels canvis de guàrdies, que jo esta setmana tinc una son...però bé, això són miquitinyes al costat de la vostra tasca.
Una abraçada molt forta.
Ara escriu Júlia: com es diuen els nens? os u passeu bé?
Publica un comentari a l'entrada