dissabte, 5 d’abril del 2008

Today free day (Avui dia lliure)

Encara que tenim el dia lliure a les 7 del mati diana.

Hen sortit a les 8.30 de casa i visitant la Gran Stupa ens hem sentit molt aprop del Tibet.

Ens ha fet de guia un monjo budista i ha estat una pasada, depres de fer-nos un ritus de benvinguda i de dessig de bona sort, ens ha oferit, i per supost hem aceptat, visitar un monasteri budista on viuen un 300 monjos a la vora mateix de la Gran Stupa.

Un cop alli la sort ens ha continuat acompanyant i en aquell moment estaven pregant amb les seves tablilles d'oracio, trompetes, tambors, "platillos", i campanes, que ens feien vibrar el pit. Al soritr li hem explicat el nostre projecte al Nepal, i com a la vida no hi ha casualitats, ens ha dit que dirigeix un orfenat amb 11 nens nepalins i hem flipat.


Despres continuem de ruta i visitem el temple mes antic del Nepal "Changu Narayan", temple meravellos d'origen induista pero molt descuidat, toca omplir l'estomag aixi que marxem cap a la seguent destinacio "Bhaktapur" i ho fem en un restaurant anomenat Nyatapola. Tenim el privilegi de menjar a la terrassa i veure l'ambient de la placa, que avui no es el comu, tenim meeting politic.



Despres del cafe, i de probar el "lassi" (un iogurt tipic del poble), que per cert estava bonissim, marxem a fer la visita turistica. Molts de temples induistes i botiguetes, que nomes ha visitat en Xavi, ji, ji, ji.

Per a acabar de fer el dia rodo decidim "sopar de ronda" i ho fem a Thamel al restaurant "40,000 1/2 feet ", un restaurant de montanyeros de l'Everest.

I dema mes.


Bona nit.

PD: A tots els companys de la feina ue encara no heu fet cap comentari al blog: escriure al blog no perjudica la salut i a mes a mes augmenta un 10% el sou.

Per cert les fotos avui no sont nostres, son de a la xarxa, estem a un cyber i no podem connectar la camera per a transferir-les.




























16 comentaris:

maria ha dit...

Així que avui de turistes jejejeje com a nat? Nosaltres estem molt bé mirant cada dia el blog a veure si hi ha algo de nou.

maria ha dit...

Vos he fet un comentari curt perquè volia tornar a ser la primera, jejejejeje
Com esteu ¿?¿?¿?¿?
Nosaltres molt bé i molt orgullosos de vosaltres i molt contents del que esteu fent, com va per aquí el calor muchamarcha?¿?¿?¿?¿?¿?
Suposo que deus estar com una gambeta jejejeje.
Bé un petonets per a tots de la família Piñolet i per a la nostra Queen una forta abraçada i molt de petonets
NAMASTÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉ

júlia ha dit...

Hola Xaro, qui ara t'escriurà és la tia Montse i l'oncle José.

Han vingut a dinar a casa i han llegit una mica la vostra bitàcola.

ONCLE JOSÉ DIU: Som molt contents de saber de la teva vida. Penso que valdrà la pena que feu un llibre explicant-ho tot i així el podrem llegir i ens en recordarem de tot el que heu fet perquè la memòria ens falla per tots els costats.

TIA MONTSE DIU: uns bessitos ben forts. Tinc ganes que torneu a venir i així podràs explicar-nos tot el viatge i com heu estat en allà.

ONCLES DIUEN: Una abraçada i us la repartiu de la mateixa manera que nosaltres ens hem repartit un petonet.

JÚLIA DIU: Fins aviat!

júlia ha dit...

Hola a tots!

Ja va bé un dia de descans que aquests dies heu hagut de pencar un 'montón'.

M'ha fet molta il·lusió que els pares llegissin el vostre blog i que s'atrevissin a escriure-hi.

Per cert, com a altres llocs, al Nepal hi han diversos microclimes i un d'ells, que deu ser el més calurós de tots, es veu que ha abraçat de plé a la Xaro.

Sempre se la veu amb màniga curta o sense mànigues i, en canvi, tant a vosaltres com a la demés gent del carrer l'acostumem a veure amb màniga llarga.

Serà que ma cosina és una mica calurosa?
... No deu ser pas això!

També podria ser que, amb les presses, no s'hagués agafat res de màniga llarga. Si fos així, com la pobra criatura podria estar passant una mica de fred, Podríeu deixar-li una jaqueteta?
Estic patint que no agafi una galipàndria
... Pobreta meva! ;D

Fins aviat!
besades i abraçades des de Sabadell

José Manuel ha dit...

ANNA: hola, tinc moltes ganes de vere't, t'envio molts de bessitos des-de Tortosa, espero que fins que vingues te faré molts de bessitos. Lo pallasso espero que no vos faigue riure tant als xiquets de Nepal, espero que no es posin gordos i espero que no se facen pipi damunt. La està.(NOTA DEL PAPA: ella insisteix, com veieu, en los bessitos a la mama)

MIRIAM:mama avui hem anat a Port Aventura, he anat a la casa de BlackSmith i he guanyat trenta-cinc bitllets de joguet. Lo papa m'ha comprat una flauta i a l'Anna unes maraques. Bueno, adéu que estic fent los deures. Molts de bessitos.

J.M.: bé, veig que per fi teniu un ratet lliure, ja m'explicareu què feieu per Thamel. Per cert, mama, la samarreta que et vam regalar encara no l'hem vist per cap lloc, punyetera. Demà seguiu en lo kit kat o torneu ja a sirgar? Saludos als quatre mariachis de l'Ebre destacats a l'Himalàia.

yolanda ha dit...

Buenas Sònia,

avui com es dissabte estem tots plegats. Tinc al meu costat a Javi, Marina i Aleix així que l'escrit es conjunt. Ja va bé que avui hagueu tingut oci i temps lliure, que no tot en esta vida es treballar! T'enviem forces i ànims a continuar en la teva tasca.

I per cert,reivindico el meu l'augment de sou que jo tant sols he rebut el 5%. Serà que he d'escriure mes potser?

Vinga ànim per tots.

Unknown ha dit...

Hola a tots!!! Veig que tot i estar tant lluny el costum d'anar de compres segueix formant part de les vostres vides. Bé una mica de relax també va bé, però no gasteu gaire que encara no ens han pagat els objectius.
Ja ha començat el curs de relaxació al CAP, es fantàstic, ens peguem unes siestes que no veas, no recordo el dia que torneu ,però el solem fer a final de mes ,igual arribeu a temps.
Una abraçada ben forta, molts besitos i en feu una enveja que espero que aquest projecte l'any vinent es torne a fer per poder participar-hi.
Bona nit desde la carretera dels reguers.

rose ha dit...

Os imaginais lo maravilloso que sería unir la sabiduría oriental y la occidental
Sería algo así como ser budista , cristiano y ateo a la vez y todos con el mismo amor 8 de ilusión tambien se vive);pero viendo vuestro comentario de la ceremonia del templo,me he transportado en el tiempo
Os teneis merecido esa vivencia y muchas más qoe os deseamos tengais
un beso

piru ha dit...

Hola mosqueteres i D'artanyan, o tinc que dir bledetes i bleda jejeje.
veig que la cosa rulla de meravella vatros i dic vatros amb tortosi perque em sento orgullos de vatros aneu seguin fen la vostra feina que es la de anar repartin amor, il·lucio i esperança, pero tambe veig que sou capasos de recollir les coses boniques que us ensenyen, com es simplement una cosa tant bonica com viure i simplement viure.
Hem sento orgullos de que sigeseu capasos de plorar i lo mes importan que siguesiu capasos de reconeixeu ja que jo veient els vostres comentaris tambe m'emociono i de vegasdes perque no tambe he plorat.
Espero que no defalliu en la vostra
tasca.
mols besitos pera les tres i especialment per ha qui sabeu i una forta abraçada pel Xavi

Anònim ha dit...

SALUTacions.
Muxamarxa, recorda la cremeta per al sol que tens la pelleta molt blanca.
Aprofiteu el descans i ... endavant.
Au.

Unknown ha dit...

Namaste.
Quina envejeta que ens fa saber que heu pogut estar en los monjos budistes. Ha degut ser una de les experiències més meravelloses del viatge. No hem puc imaginar el que heu sentit mentre estaveu allà amb ells.Si ja al.lucino amb els cds imagina't estat allà en presència d'uns cants i oracions que arriven al fons de l'anima. Vosaltres 4 si que heu arribat al més fons de les nostres vides amb el vostre fer diari i amb les experiències que esteu vivint amb aquells nens.

Seguiu disfrutant i guardeu aquestes sensacions per a regalar-les a tots nosaltres quan torneu.

Gràcies per fer-nos viure amb vosaltres aquest viatge.

Una força abraçada per a tots quatre des de Sant Josep de la Muntanya.

Ah!! Xeic. Més que mai.

Anònim ha dit...

Rehola gent, jo si que compleixo les normes i escric de tant en tant.Vaja enveja mes sana que em feu, a mi Xarini si que m'agradaria el menjar ben picant.Suposo que us heu fet alguna foto amb els monjos es obligat, i que el dia de relax que heu tingut us hagi servit per agafar forçes i seguir amb la vostra missió.
Bueno ja son les dotze de la nit demà més
Besets
Elena (alias Mila)

Anònim ha dit...

HOLA, ABANS DE MARXAR A LA CAPITAL MIRO SI HI HA ALGUNA COSA NOVA AL BLOG, PERO VEIG QUE ENCARA NO, DEMÀ NO PODRÉ CONECTAR-ME PERQUÈ TB ESTARÉ A BARNA, AIXÍ QUE ESTARÉ 2 DIES SENSE SABER RES DE VOSALTRES, TROBARÉ A FALTAR LES VOSTRES HISTÒRIES.
MOLTS PETONS COSINETA SÒNIA I ÀNIMS, QUE PER A QUI TOT FUNCIONA MOLT BÉ.
SUSANA AVUI HE VIST A LA TEVA GERMANA QUAN HE ANAT A DINAR A CASA ELS MEUS PARES I M'HA DIT QUE T'ENYORA MOLT. TB. HE VIST A LA TEVA MARE QUE ANAVA PASSEJANT AMB EL GOS. FINS DIMARTS LA NIT.

ANA M.

Unknown ha dit...

Bona tarde:
Encara que de guardia, com és a Xerta, no em perdo l'oportunitat de conectar el blog i seguir les vostres andaries, i escriure una miqueta per donar recolçe moral, encara que penso que no us cal molt, que en esteu plenes de vitalitat i vigor per continuar on esteu.Ara, que si alguna fallès, per qualsevol motiu, no cal més que dir-ho, agafo un avió i em presento d'inmediat, ja,ja,ja.... que més voldria jo!!!!!!!!!!!!
Bueno xiques i xic, no se quant de temps us queda, però quan arribeu, hariem de fer una roda de premsa per que ens conteu tot una miqueta més, vull dir les sensacions.Si no feu roda de premsa guarde-me un ratet per parlar amb vosaltres.
Fins aviat.
IMMA B.

nuriab ha dit...

Hola a tots,
veiem que encara us queda temps per fer turisme.
Als xiquets,els hi van agradar els dibuixos?
Anna G-Q no tenía la dirección del blog y aún tiene a su madre en el hospital por lo que no os había podido contactar. El viernes le di la dirección con lo que quizás os podrá contactar (estaba sin internet y en el hospital, por lo que no le será muy fácil). Ya le expliqué lo que nos ibais contando en el blog.
El mensaje lo ha empezado Jordi y lo acabo yo.
Un abrazo

Nuria

Unknown ha dit...

Bona nit xiquets: he mirado varias veces el el blog, pero todavía ,y son las 20 h. no estan las fotos que ibais a poner hoy.

Supongo que despues de las emociones, del día de hoy haciendo de Reyes Magos estareis agotados fisica y mentalmente, pero tambien muy contentos de la alegría e ilusión que les habeis proporcionado a todos estos niños.

Xavi hemos estado oendientes de ti todo el día, pero nos han gustado las noticias. Recibe todo nurestro cariño, y un besazo a todos. PAPÌS