Seguim donant-los-hi la ma

Un nou dia ha comencat i hem de seguir el treball que vam comencar ahir a l´orfenat de SARASWOTI.

El temps continua sent fantastic, molta calor, i hem d´anar recollint els medicaments que feien falta i hem decidit comprar platans per als nens.

Avui es el torn dels nens. Ha estat molt mes facil fer les revisions, quant veiem que els donavem un platan al acabar la tasca.

Ahir va venir una familia de Cordova a recollir una nena que havien adoptat. Parlant d´adopcions, us informarem que actualment les adopcions a Nepal estan tancades fins despres de les eleccions que son el proper 15 d´abril, llavors tornaran a obrir les fronteres per adoptar i sembla que la burocracia es prou rapida. Hi ha una manera d´ajudar diferent de l´adopcio que es l´acollida i que pots tenir al nen o nena amb tu, amb passaport nepali per cursar estudis aquí a Espanya, quan el nen compleix els 18 anys pot decidir si vol canviar el seu passaport a espanyol, aixi que ja sabeu, si us voleu animar hi ha molts nens a qui donar la ma.

Acabades les revisions hem tingut la jornada dels regals. Hem repartit la roba interior que haviem comprat per les xiquetes. Hem estat amb les nenes mes grans de banda i fent una mica d´educacio, i despres en XEIC els ha fet una demostracio de com ficar-se els sostenidors. ¨s´han petat de riure¨, es tapaven la cara amb les mans, i amagaven la roba, ha estat fantastic.
Després hem anat a buscar els matalassos i coixins que amb la vostra col.laboracio els hem comprat i tots junts els hem descarregat i els hem entrat a l´orfenat.

Sembla mentida pero treballant, treballant, s´han fet les 4 de la tarde i encara no ens haviem menjat els entrepans del dinar. Els nens ens evoltaven i continuament ens regalavem un somriure.

Algun altre nen ens ha demanat que li expliquessim i fessim el tractament per als polls i aixi ho hem fet.

Estem satisfets, creiem que alguna cosa hauran apres aquests dos dies.

Finalment ha arribat el moment del comiat, el final de la jornada.

Quan cada dia som als nostres llocs de treball, potser es el moment que mes desitjes que arribi, el fi de la jornada per marxar i descansar, pero quant ets a l´altra part del mon, amb gent que no et coneix de res i que veus que et dona el seu amor incondicional, sense preguntes, ni dubtes, es molt dificil el comiat, engulls saliva, treus un somriure d´on no hi es i sense poder controlar l´emocio del moment, mous la ma dient adeu mentres t´allunyes i sents NAMASTE.

El Projecte tira endavant

Avui hem anat al segon orfenat, a la ciutat de Dhapasi, el nom del orfenat es Saraswoti Sharesta, hem decidit revisar primer a les nenes, en total 23, i ens ha cridat l´atenció la seva edat, que estaven, majoritariament, entre els deu i els setze anys.

La sensació a l'arribada ha estat molt gratificant, les habitacions molt ordenades i limpies, els banys i la cuina tambe. Disposen d'una habitació que dediquen als nens quan estan malalts on hi ha un llit i uns prestatges amb medicaments, i per cert, hem retirat els caducats, fent una llista amb l'us i les dosis segons edat.

Hem realitzat l'educació sanitaria de manera molt practica i visual, primer per sol.lucionar problemes de pell seca, aplicant crema als nens davant de les monitores per demostrar la diferencia entre l'abans i el despres . Tambe hem agafat una nenai li hem realitzat una sessio d´higiene capil.lar per matar els polls i retirar les llemenes amb les pintes que hem portat.En Xeic per mitjancant jocs i magia els ha ensenyat ha fer desapareixer la bruticia de les seves mans i la seva boca.

Sembla que han entes els beneficis que els poden aportar aquestes cures i han participat activament en la demostracio.

Ens hem passat quasi tot el dia en aquest orfenat i al final hem pactat, despres d´observar que disposen de rentadora, sabates adequades, motxilles,uniformes per a l´escol.la etc...,fer una petita inversio amb matalasos i coixins ja que alguns necessitaven algun canvi.

Al final de la tarde marxavem amb un NAMASTE i see you tomorrow, ja que encara quedava feina per fer i de cami cap a Patan ,lloc on dormim,ens hem aturat en un parell de botigues per comprar els matalasos i coixins i hem negociat al final la compra d´aquests que ens tindran preparats per dema a les 14 hores.

Mentre feiem les compres i degut al nostre alt nivell de sensibilitzacio ens hem fixat amb els nens que tenen familia i les condicions en les que van, bruts, sense sabates, pels carrers plens de trafic de kathmandu i tambe els ´´nens del carrer´´ dormint damunt de cartrons amb gossos i en grups de 5 o 6, demanant diners continuament o intentant aconseguir-los com poden es a dir que avui quasi ens quedem sense bosses ja que ens anaven a obrir el maleter del cotxe mentre ens en anavem i per sort ho hem vist a temps no ha passat res.

Una ma no es suficient per al Nepal - Una mirada a la realitat

Avui ha estat el primer dia de treball als orfenats, hem comencat per un orfenat que es diu Children’s Shade, com era d’esperar els nens ens han rebut amb un Namaste i un somriure, pero a mesura que ens endinsavem a l’orfenat el nostre somriure era mes dificil de mantenir.

Els nens estan en unes condicions molt precaries, la casa esta molt deixada, el terra esta molt vell aixi com les parets, les lliteres i el pati on juguen els nens, per no parlar de les letrines i el lloc on renten la roba.

Tenen tres classes d’aigua, una embotellada en garrafes que utilitzen per veure, un altra que van a recollir tambe en garrafes d’uns camions, que reparteix el govern, i es per cuinar, i un altra que la treuen d’un pou que tenen al pati, que es d’un color cafe amb llet i servei per rentar la roba i rentar-se ells. Als nens els renten un cop a la setmana, i la roba ni se sap.

Quan a les menjades, fan tres apats al dia, el primer a les vuit del mati, en el que menjen llenties amb arros, el segon al migdia on menjen dos trossos de pa amb una cosa que sembla melmelada, i a les set de la tarde fan l’ultim apat, un altre cop lleties amb arros; com a extra dues vegades a la setmana menjen carn, o aixo diuen els monitors.

Segons el director, que te cara de pocs amics, hi ha deu cuidadors, pero realment, nomes hi ha dues persones que fan tota la feina, i els nens tenen poca vigilancia.

Quan els hem fet la revisio hem trobat nens amb sarna, impetig, i altres infeccions de la pell, altres amb polls i altres amb caries.

Al centre no hi ha les minimes mesures de seguretat, pero tot hi aixo, els nens ens diuen que estan be i contents a l'orfenat.

Els haurieu d’haver vist com reien i es quedaven bocabadats amb els jocs de magia que els feia Xavi, i amb quina valentia suportaven les cures sense tenir la mes minima queixa, tot era somriure per part d’ells i frustracio per part nostra, pero quan vam comencar aquest projecte ja n’erem concients de que aixo podia passar.

Quan marxavem, una de les nenes ens ha preguntat si dema tornariem, i nomes li hem pogut dir NAMASTE.

BONA NIT.

Primer dia a Kathmandu

Després d'un viatge molt llarg, però fantastic, vam arribar a Kathmandú, amb totes les maletes i ja ens estaven esperant i vam anar rapidament cap a casa Lila, ell no hi era, però ens va rebre meravellosament la seva dona i familia.

Estavem al menjador esperant a sopar i derrepent ens diuen que a la nevera teniem de tot per menjar, i van desapareixer tots. No sabiem si agafar el sopar i anar fent o esperar, menys mal que ens vam esperar, perque la dona de Lila havia anat a buscar més menjar, i a més primer sopaven els petits. per fi vam sopar i ràpidament ens em vam anar a dormir.
Avui ha estat el nostre primer dia a Kathmandú.

Ens hem llevat aviat, ens han portat un café, que creiem que era l'esmorzar, ens l'hem pres tranquilament a la terrassa i hem menjat una mica de fruita que teniem a les habitacions. Al cap d'una estona, hem baixat per marxar, i ens hem trobat la taula preparada per esmorzar, es clar, no podiem dir que no, i hem tornat a esmmorzar, i no poc, torrades, saltxixes, café galletes, ...
Lila ha arribat per sorpresa i hem anat a fer un primer contacte amb la ciutat. El carrer és un caos, però un caos totalment organitzat. Pels carrers la gent camina entre els cotxes, camions, autobusos, i centenars de motos, però no passa res, no hi ha línies als carrers, i encara que en hi hagués ningú respecta les mínimes regles del transit.

Bé a part del trànsit caotic, la ciutat es fantàstica. Hem estat a Pashupati Nath temple, un temple hinduista, entre altres coses, cremen als morts, la veritat, es que, es meravellós, grandiós. Després hem anat a una Stupa, un temple budista, també meravellós.

Hem dinat amb en Lila i un amic seu que ens ha fet de guia durant tot el matí. Per cert és igualet que en Corbacho, aquell ue treballaba amb el Buenafuente.

Finalment ens hem pogut posar a treballar. Ara estem fent un planning de treball per a tots els dies, això anirà més just que un pany de cop. Hi ha molta feina a fer i molt poc fer a fer-la. Res a veure amb el que ens havien dit, només dir-vos que al petit poble que haviem d'anar a fer revisions, ens han dit, que tindrem 380 nens, casi res el poblet.

Aqui les coses van molt poc a poc.

Bé espero que us serveixi per fer-vos una idea de que hem fet avui. Intentarem penjar unes fotos però no us podem garantitzar res. La connexió és molt lenta.

Namasté i fins aviat.Molts petons a tots

Des de Qatar

Estem a Doha (Qatar), tots tirats per aquest aeroport. Encara falta un hora per agafar l'ultim avio. La xaro esta dormint a una sala de descans, Susana Sonia i jo ens hem recorregut tot el dutty free i ara ens hem tirat a... vull dir ens em assegut a unes butaques.

Be de moment tot va be, veurem a l'arrivar a Kathmandu si tenim o no maletes.

Petons de totes.

Perdoneu el tema dels accents pero estic escrivint amb un

ordinador amb caracters extraxs i a mes configurat amb

angles.

Avui el Nepal està més prop

La meva família i jo acabem d'arribar de casa Xaro. Hem estat repartint-nos tot el material que ens emportarem. Estàvem tots, be, gaire be tots, faltaven en Sergi i la Elena. La veritat es que ha segut un rato meravellós. Tots fent paquetets per a posar-ho a les maletes, els adults dividint els medicaments que ens emportem, els nens fent muntonets de tot el material escrit que necessitarem per a la educació per la salut, tots fent alguna cosa. I per allí anava una de les periodistes que ha volgut fer difusió del nostre projecte, avui li tocava a TEVEON, la tele per internet.

Avui he vist el Nepal molt prop, ja tinc ganes de baixar de l'avió i veure, olorar i sentir el Nepal.

Jo també voldria agrair a tots els que han aportat el seu granet de sorra al projecte, als companys de feina per les seves aportacions, als companys de premsa per moure als mitjans de comunicació, i a tots els que segur que estareu pendents de nosaltres durant el viatge. Però en especial voldria agrair a la meva dona, Alicia, que des de el primer moment va animar-me i em va empènyer cap al Nepal, sense ella res hagués estat possible. Aquest dies els companys de feina hem deien, no saps la dona que tens, i jo els deia que si, que, sabia perfectament que tenia una dona amb un cor que no li cap al pit. No se si realment me la mereixo, però mai podré agrair-li la seva comprensió. Per suposat també he d’agrair als meus pares la seva comprensió i paciència, ells seran els encarregats del nens durant els dies que estaré fora, anar-los a buscar al cole, fer-los fer els deures i tot el que comporta cuidar a dos nens petits. Per últim voldria agrair a les meves companyes de viatge permetrem participar en una experiència, que, surti com surti, de segur que serà única.

Per cert un agraïment als mitjants de comunicació que han difós el nostre projecte, i han permès a tothom saber que uns tortosins estaran lluny de casa treballant per a gent que no te la sort tenir tot el que nosaltres tenim.


Xavi

Un petit projecte, una gran familia

Aquesta nit ens hem reunit tots, Susana, Sonia, Xavi i jo, juntament amb les nostres families per repartir-nos tot el material que ens hem d'enportar a cada una de les nostres maletes. Quin goig feien tots els nostres xiquets, ajundant a repar-tir el papers i el material com uns cooperants més, perquè, de fet, es de les nostres families , de qui hem rebut el recolzament més incondicional.
A la foto del costat els podeu conèixer a tots, encara que falten , Sergi i Helena, els petits de la Susana.
Quan estem tot l'equip junt, és prou difícil de distinguir, qui és pallasso i qui és sanitari, però si que podeu veure que tots compartim un gran somriure,
és la satisfacció d'estar treballant amb il·lusió en aquest projecte, i poder compartir-ho amb tots els que ens coneixeu i ens estimeu, i puc assegurar-vos que us tindrem presents amb nosaltres quan estem al Nepal.
Bona nit Supers
Xaro

A meys d'una setmana, GRACIES a tots!!

Ja falta menys d'una setmana per al començament d'aquesta aventura que anem a fer a Nepal. Jo voldria poder expressar en paraules tot el que sento però estic segura de no poder fer-ho així que només puc dir gràcies, gràcies a tots, primer a tu Susana ja que saps que aquest naixement es va formar primer que rés dintre teu i a partir d'aquí ens hem afegit els altres. També tinc ganes de fer saber que la meva situació personal no podríem dir que fos la mes idíl·lica per a realitzar aquesta tasca però sincerament penso que de vegades a la vida hem de saber decidir i jo si no tingués al meu costat una persona com la que tinc potser el projecte s'hagués quedat només en un somni, tot això t'ho tinc que agrair a tu José Manuel moltísimes gràcies i a les dos perles de casa la Míriam i l’Anna que de segur tindran alguna estoneta on diran i la mama que passa tant dies sense venir.Gràcies als companys de feina que ens han recolzat i ajudat anímicament i també econòmicament.També gràcies a la meva família que estic segura ajudaran en tot el que podran.A Xaro li dono gràcies per davant ja que segurament si tenim alguna estona de nostàlgia ens ho farà passar aviat, i parlant de Xaro també agrair a Josep , l’Albert, la Maria i el Miquel la seva comprensió tot i que potser sigui difícil separar-se de la mama, moltes gràcies.Per últim al Xavi que ens farà també somriure a nosaltres i a l'Alicia, la Mar i el Lluis que hauran d'estar sense el papa uns dies però que assegurem cuidar-lo també moltes gràcies.Per últim donar les gràcies a tots els que han cregut i creuen en el nostre projecte i esperem quant tornem poder explicar totes les vivències que de bons segur ens ompliran molt més del que nosaltres puguem oferir als nens de Kathmandu.Una forta abraçada a tots i ja us anirem informant des de Nepal.

Sonia

Graciaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaas!

Falta sólo una semana y no me podia dormir sin dar las gracias a todas las personas que estan ayudando economica y emocionalmente, tambien dar las gracias a mi familia y a las familias de mis tres compañeros por la incondicionalidad que demuestran, solo con esto se esta creando ya una linea de buena esperanza hacia al sitio donde vamos a trabajar.

Muchas personas dicen que somos valientes, para mi es más valiente el que lleva el dia a dia de la vida que nos toca vivir, con humor y tranquilidad a pesar de los problemas que surgen en el camino.

Un beso y ya tendreis mas noticias de nosostros, ahora si que voy a poder dormir.

Susana